La Falsa Corall

La falsa corall és una serp constrictora que pertany al gènere Lampropeltis, i és originària del continent americà. Les espècies més comunes en captivitat són la Lampropeltis triangulum (de color vermell, negre i groc) i la Lampropeltis getulus (de color blanc i negre). Reben el nom de falses corals, perquè tenen unes coloracions molt semblants a les autèntiques serps corall (Micrurus spp.). La falsa coral adopta aquests colors per confondre els depredadors perquè no és verinosa, però les serps corall que sí que ho són.

Alimentació

Les serps són carnívores i s’alimenten a la natura d’altres animals i a vegades d’ous. Les falses corall s’alimenten en estat salvatge de mamífers (sobretot rosegadors), aus, rèptils de petita mida (incloent-hi altres serps), amfibis i peixos.

En captivitat se les ha d’alimentar amb presa, que tant pot ser viva com morta. Actualment,a les botigues d’animals especialitzades és fàcil aconseguir presa viva (insectes i rosegadors) però també presa morta, que ve congelada i preparada per a l’alimentació d’espècies carnívores. Sempre que sigui possible escollir és preferible l’ús de presa morta, perquè aquesta ofereix unes millors garanties sanitàries, però també s’evita que la presa pugui atacar a la serp i el patiment de la presa. Un altre punt important a considerar, és que la presa hagi estat correctament alimentada abans d’oferir-la a la serp, ja que això garanteix una serp sana. Per això és important obtenir la presa d’un distribuidor  fiable i de confiança.

Alguns animals poden no estar habituats a menjar presa morta i se’ls ha d’ensenyar. Per a acostumar-los s’ha d’escalfar una mica la presa i moure-la mitjançant pinces per simular que l’animal està viu i així fer-la més apetitosa per la serp. Per sort les serps d’aquest gènere són molt voraces i solen acceptar de bon grat qualsevol presa.

En cas de realitzar l’alimentació amb presa viva, és molt important assegurar-se que la presa és  caçada, sacrificada i consumida al moment, ja que es donen molts casos de ratolins que han atacat a la serp causant -los danys importants. Si la serp no mostra interès per la presa, és millor retirar-la del terrari i tornar a oferir-la en un altre moment.

Les serps juvenils s’han d’alimentar cada 4-5 dies aproximadament, mentre que els adults amb 1 vegada cada 7-14 dies és suficient. Convé no sobrealimentar a la serp, ja que poden patir fàcilment obesitat.

La mida de la presa a oferir ha de ser amb relació a la mida de la serp. Es comença alimentant als animals juvenils amb insectes o cries de ratolí (pinkies), per anar augmentant la mida de la presa a mesura que la serp va creixent.

És recomanable acostumar a la serp a menjar en un altre recipient diferent del terrari habitual, per tal que no relacioni que cada vegada que s’obre el terrari és permenjar, i pugui acabi atacant al cuidador com si fosuna presa. És important rentar-se bé les mans després de manipular les preses, perquè la serp no noti l’olor a les mans del cuidador i acabi mossegant-lo per confusió amb la presa.

Durant la muda i quan les femelles estan gràvides poden deixar de menjar i es tracta d’un procés fisiològic normal.

Manteniment

La mida d’aquestes serps pot variar molt segons la subespècie, des de 0,5 fins a 2 m, i la mida del terrari ha d’anar en consonància a la mida que assoliran quan siguin adultes. La longitud del terrari hauria de ser com a mínim, la mateixa longitud de l’animal adult.

Les serps igual que tots els rèptils són ectoterms, això significa que no poden produir la seva pròpia temperatura, i depenen de la temperatura exterior. Algunes espècies de falses corallen el seu medi natural quan baixa la temperatura i escasseja l’alimententren en un estat de semihibernació (denominat brumació), però això no s’aconsella fer-ho en captivitat si no es té experiència, ja que pot suposar un risc per a la salut de l’animal. Per aquesta raó, es poden mantenir entre 24 i 30ºC durant tot l’any. És aconsellable tenir sempre un rang de temperatures dins del terrari (per exemple 24ºC en la zona més freda i 29-30ºC a la més calenta), per tal que l’animal pugui escollir en tot moment a quina temperatura prefereix estar, segons la zona en què es posi del terrari. Per tenir aquest rang de temperatura, podem utilitzar fonts de calor com ara estores elèctriques o cables calefactors que donin una temperatura base sobre els 24-26ºC, i focus de llum infraroja o bombetes de ceràmica que donin una temperatura més elevada (30ºC) quan l’animal es posi sota.

És molt important assegurar-se que els animals no puguin entrar en contacte directe amb les fonts de calor perquè no es cremin. Es desaconsella l’ús de pedres calefactores, ja que fàcilment poden produir cremades en la part ventral de l’animal. També s’ha d’evitar els canvis bruscs de temperatura, i a la nit la temperatura mai ha de baixar dels 20ºC, per això haurem de deixar sempre alguna font de calor encesa.

Un altre factor important i que convé controlar és la humitat de l’ambient. El terrari hauria de tenir una humitat ambiental al voltant del 60-70%, podent arribar al 80% quan estan en el procés de muda. Per aconseguir una humitat ambiental òptima podem utilitzar diverses tàctiques: polvoritzar aigua al terrari unes quantes vegades al dia o posar un recipient poc profund amb aigua al costat d’una font de calor que farà que aquesta es vagi evaporant i incrementi la humitat del terrari. A més si aquest recipient és prou gran, l’animal pot fer-lo servir per banyar-se i hidratar-se. Aquesta aigua hauria de renovar-se diàriament, ja que solen defecar-hi i a més són un caldo de cultiu perfecte per a molts microorganismes. En cas que la humitat sigui massa alta, es pot augmentar la ventilació i així aconseguirem baixar-la.

Per a poder controlar bé tots aquests paràmetres s’ha de disposar de termòmetres i higròmetres distribuïts en diferents punts del terrari per poder controlar que la temperatura i la humitat són les correctes a les diferents zones.

Un altre factor important a tenir en compte és la ventilació del terrari. Una ventilació excessiva farà que la temperatura i la humitat baixin constantment, mentre que una ventilació deficient facilitarà l’acumulació de gasos irritants i humitat, facilitant l’aparició de problemes respiratoris. Una bona ventilació amb reixes en ambdós costats del terrari, evitarà un ambient viciat i la proliferació de fongs i altres microorganismes que podrien afectar a la salut de l’animal.

Les serps a diferència d’altres rèptils no necessiten una font de llum UVB de forma imprescindible i continua, ja que són animals d’hàbits més nocturns.

La majoria de les falses corals són espècies d’hàbits terrestres i semiarborícoles, així que l’ús de terraris amb abundants branques i coves afavorirà la seva adaptació. Convé oferir diversos refugis que serveixin com a amagatalls en cas que no vulguin ser vistes o vulguin descansar. A més al posar les coves en diferents zones del terrari s’aconsegueix que estiguin a diferents temperatures i humitats, i així la serp pot escollir la que més li convingui en cada moment. L’ús d’algunes pedres o roques pot ser de gran ajuda a l’hora de mudar, ja que al fregar-se contra elles els ajuda a poder desprendre’s de la pell vella.

El substrat del terrari s’ha d’escollir amb compte, perquè un substrat equivocat podria ocasionar dermatitis o ser ingerit i causar obstruccions gastrointestinals. És aconsellable utilitzar sempre substrats orgànics que es puguin digerir en cas d’ingestió, com per exemple torba, fibra de coco o cànem. Es pot fer servir escorça sempre que els trossos siguin prou grans perquè no puguin empassar-se’ls. En el cas dels nounats és preferiblefer ús de paper de cuina o de diari per a poder controlar si defequen i orinen correctament. Es desaconsella l’ús de substrats inorgànics o polsosos com sorra de platja, sepiolita (sorra de gat), serradures, etc.

Una bona higiene al terrari és fonamental, retirant femtes i canviant l’aigua diàriament. Una vegada a la setmana és convenient realitzar una neteja més a fons per evitar la proliferació de microorganismes.

Les serps són professionals de l’escapisme, i per aquesta raó convé tenir sempre el terrari ben tancat i a prova de fugues!

Comportament

Les falses corals són generalment de caràcter pacífic però molt nervioses, sobretot en edat juvenil. Una dada important que s’ha de tenir en compte és que aquestes serps són ofiòfagues, és a dir que es poden alimentar d’altres serps. Pel que no és recomanable mantenir a més d’un exemplar en el mateix terrari, ja que correm el risc que sigui devorada per un company.

Salut i patologies

Les serps muden tota la pell sencera de forma normal. La muda sol tenir lloc cada 3 setmanes en animals en creixement, i es va espaiant fins a mudar una vegada cada 3 mesos a mesura que van creixent. Uns dies abans de la muda la serp perd la gana i els ulls adopten un aspecte opac, gris o blavós. La pell pren una coloració més apagada i blanquinosa, i finalment s’allibera d’ella. Convé controlar que la pell es desprèn tota sencera, perquè si observem trossos de pell adherits al cos de l’animal, això ens indicarà que hi ha un problema en la muda (disecdisis) i convé anar a un veterinari especialista.

La presència de paràsits intestinals en rèptils és freqüent i és convenient una desparasitació anual per a reduir o eliminar el nombre de paràsits. Els paràsits digestius poden produir aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitat, fent que sigui més susceptible a patir altres malalties. A més alguns d’aquests paràsits podrien arribar als intestins humans si no es prenen unes bones mesures higièniques.

És aconsellable una revisió veterinària després de la compra per diagnosticar possibles patologies o carències, i després una revisió anual per comprovar que presenten un bon estat de salut, podent-se fer coincidir amb la desparasitació.

També serà necessari portar a l’animal al veterinari en cas de malaltia, tot i que a vegades els símptomes que mostren no són molt aparents. Alguns d’aquests símptomes poden ser mucositat, respiració amb la boca oberta, posicions anormals, baixada gradual de pes, diarrees, estrenyiment, debilitat, apatia, pèrdua de gana, tremolors, masses en el cos, retenció de trossos de pell de la muda, canvis en el comportament, etc.

Les serps, així com altres espècies de rèptils, poden tenir com a flora normal digestiva alguns bacteris com Salmonella spp. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les serps, però són un risc per als humans i altres animals, que en ingerir-los poden causar diarrees, febre i inclús infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar sempre les mesures higièniques quan s’entran en contacte amb algun rèptil, i rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com els nens, la gent gran, embassades, etc.

La informació descrita en aquest article és un breu repàs sobre el correcte maneig i alimentació bàsics de les falses corall, per a més informació acudeixi al nostre centre.