La Iguana

La iguana verda o comú (Iguana iguana) és originària del Centre i Sud Amèrica, i és d’hàbitats principalment arboris. Poden arribar a mesurar fins a 1,5-2 metres (cua inclosa) i tenen una esperança de vida de 12-16 anys.

Alimentació

Les iguanes són herbívores, i s’alimenten bàsicament de fulles i matèria vegetal. La seva dieta en captivitat hauria d’estar formada per:

  • Fulles verdes riques en calci: El contingut en calci de les fulles i les verdures varia enormement entre unes i altres, però s’ha d’intentar que a la dieta de les iguanes predominin les que són riques en calci. Algunes d’aquestes fulles són menys habituals pel consum humà i poden ser més difícils de trobar, però val la pena l’esforç. Aquestes fulles verdes riques en calci haurien de conformar com a mínim el 40-50% de la dieta, i setmanalment, se’ls hauria d’oferir més de 3 tipus diferents de fulles. Algunes d’aquestes verdures de consum humà són: escarola, endívia, xicoira vermella (o radicchio), col gallega o de cabdell, fulles de pastanaga i de nap, menta, fulles de mostassa de l’Índia, coriandre i créixens. Algunes que poden recol·lectar-se a la naturalesa, en jardins o en camps de cultiu són: alfals fresc, dent de lleó, trèvols, fulles de morera, fulles d’hibiscs, etc. Hi ha altres fulles que també es poden donar, tot i que en menors quantitats, perquè o bé són menys nutritives o bé contenen compostos (oxalats, fitats i substàncies goitrogèniques) que podrien donar problemes de salut si s’abusa d’elles: cols en general i cols de Brussel·les, fulles de coliflor i bròquil, bledes, espinacs, fulles de remolatxa, api, julivert, la part verda de les plantes de cereals i llegums, etc. L’enciam es recomana poc perquè té un baix valor nutritiu. Algunes flors també són comestibles, nutritives i ben acceptades: hibiscs, pensaments, violes, clavells, flors de dent de lleó, pètals de rosa, etc. S’ha de vigilar amb altres flors perquè n’hi ha de tòxiques. També es pot afegir a la dieta una mica d’alfals deshidratat o en forma de pellets per a petits rosegadors i conills perquè és una bona font de fibra, proteïna i calci.
  • Altres vegetals: Es poden afegir altres vegetals a la dieta per a complementar-la, sempre que no representin més del 40-50% d’aquesta. Aquests vegetals han de ser baixos en oxalats i rics en vitamina A i C, com per exemple: mongetes verdes, pèsols, carabassa, moniato, pebrot vermell, xampinyons, xirivia, etc. La pastanaga és rica en oxalats, i per això s’ha de donar només en quantitats moderades. Alguns vegetals amb valor nutritiu baix per a les iguanes i que no s’aconsellen més que ocasionalment són: cogombre, tomàquet, ceba, olives, carabassó i raves.
  • Fruita: Les fruites haurien de ser com a màxim el 5% de la dieta de la iguana, perquè en ser pobres en calci i proteïnes i riques en fòsfor redueixen el valor nutritiu de la resta de la dieta. Les fruites haurien d’utilitzar-se principalment per estimular el consum de l’amanida, perquè tenen colors brillants que atrauen les iguanes. Algunes de les fruites recomanades són figues, papaia, meló,  nabius, gerds, mores, poma, pera, taronja, mango, préssec, albercoc, nectarines, dàtils, prunes, maduixes, kiwi i plàtan amb pell.

Algunes iguanes poden ser selectives i menjar només les fulles que els agraden. Per evitar això, el millor és tallar petites totes les fulles i la resta d’ingredients, i barrejar-les perquè els resulti difícil escollir. Però cal vigilar no picar-ho massa fi perquè no els agrada. Els animals juvenils poden necessitar que se’ls posi menjar fins a 2 vegades al dia, però a mesura que van creixent amb una sola vegada al dia sol ser suficient. Els animals adults poden menjar una vegada cada 24-48 h i això sol ser suficient per evitar l’obesitat.

Les deficiències vitamínic-minerals a les dietes dels rèptils herbívors s’observen regularment en captivitat. Per evitar-ho s’aconsella oferir una dieta variada i rica en vegetals frescos, i utilitzar algun corrector vitamínic-mineral de qualitat específic per a rèptils. Convé no abusar d’aquests productes perquè existeix el risc de passar-se i causar intoxicacions.

No existeix encara al mercat un pinso per iguanes que permeti que s’alimentin exclusivament a base d’això i s’aconsella usar-los més aviat com a complements. Com que els pinsos solen venir addicionats amb vitamines i minerals, també poden fer en part la funció de complement vitamínic-mineral. Alguns animals poden mostrar-se reticents a menjar-los en un principi, però si s’afegeix picat en pols per sobre del menjar, a poc a poc s’acostumen al gust i llavors ja el consumeixen directament.

Les deficiències de calci en la dieta són molt habituals en rèptils, especialment en animals en creixement, per això pot ser necessari complementar la dieta amb calci en pols o closca d’ou (bullida i molta) per permetre un bon desenvolupament de l’animal. En els animals juvenils en creixement o en femelles en època de posta d’ous, l’aportació de calci pot realitzar-se 4-5 vegades/setmana, mentre que en els adults en manteniment només amb 1-2 vegades/setmana sol ser suficient.

Les iguanes no han de menjar insectes ni ratolins perquèamb el tempsaixò pot predisposar l’aparició de problemesrenals. Sempres’ha de deixar un recipientamb aigua fresca i neta per tal que puguin beure quan ho necessitin.

Manteniment    

Les iguanes són animals arborícoles, i passen la major part del temps a les capçades dels arbres. Per aquesta raó s’aconsella l’ús de terraris verticals, que siguin més alts que llargs i amb abundants branques i troncs, per on puguin grimpar i sentir-se a gust. La ubicació del terrari en una zona interior permet un millor control de les condicions ambientals i de les mascotes quan són petits, però quan creixen la cosa es complica. La majoria de les iguanes arriben a una mida adulta gran, i per això seran necessaris terraris grans i espaiosos, habitacions adaptades o instal·lacions exteriors on puguin desplaçar-se i moure’s amb llibertat. Si es decideix mantenir-les en instal·lacions exteriors, aquestes haurien de proporcionar una temperatura elevada i constant durant tot l’any (27-32ºC), a més d’oferir-los una zona on resguardar-se de les fortes pluges, del vent i de la calor/fred extrem.

Les iguanes, i els rèptils en general, són animals ectoterms, això significa que no poden generar calor i, per tant, la seva temperatura corporal depèn de la temperatura exterior. Les iguanes no hibernen en el seu medi natural perquè són una espècie originària de climes tropicals, i al viure en ambients amb una temperatura elevada i constant durant tot l’any, poden mantenir els seus cossos calents i disposar d’aliment abundant a qualsevol època. Això explica perquè el cos de les iguanes no està dissenyat per aguantar llargs períodes d’hibernació.

La temperatura de manteniment d’aquesta espècie està entre els 27 i32ºC. És aconsellabletenirsempre un rang de temperatures al terrari (per exemple27ºC en la zona més freda i32ºC en la méscalenta), per tal que l’animal pugui escollir en totmoment a quina temperatura prefereix estar, només desplaçant-se d’un lloc a un altre. Perteniraquestrang de temperatura, podem utilitzar fonts de calor com ara estoreselèctriques o cables calefactors que donin una temperatura base sobre els 27-28ºC, iun focus de calor a la part superior del terrari (bombeta de ceràmica o incandescent) que proporcioni temperatures del rang alt (32ºC) quan l’animal es posia sota.Esdesaconsella l’ús de pedrescalefactores en iguanes perquèfàcilment els produeixen cremadesventrals. S’ha de vigilar que els animals no puguin entrar en contactedirecteamb les fonts de calor per tal que no escremin, i a més els focus han d’estar a una distància suficient perquè una exposició perllongadano els arribi aproduircremades. S’han d’evitarels canvis bruscs de temperatura perquè poden fer emmalaltirl’animal. A la nit la temperatura maiha debaixar dels 25-27ºC, per aixòhaurem de deixar sempre alguna font de calor encesa.

Les iguanes verdes habiten en selves tropicals humides, fent necessari que en captivitat els terraris hagin de tenir una humitat ambiental elevada per evitar problemes de salut. Per aconseguir una alta humitat ambiental es pot polvoritzar aigua al terrari i per sobre de l’animal diverses vegades al dia, o posar un recipient poc profund amb aigua al costat d’una font de calor perquè es vagi evaporant i pugi la humitat del terrari. A més si aquest recipient és prou gran, l’animal pot utilitzar-lo per banyar-se i hidratar-se. Aquesta aigua hauria de renovar-se diàriament perquè els animals solen defecar-hi i això és un caldo de cultiu perfecte per a molts microorganismes. Durant l’època de muda, pot ser necessitar un grau superior d’humitat al terrari per tal de facilitar el canvi de la pell.

Al terrari s’han de col·locar diversos termòmetres i higròmetres en diferents zones per poder controlar que la temperatura i la humitat són les correctes, per un bon manteniment de l’animal.

Un altre factor important a tenir en compte és la ventilació òptima del terrari. Una ventilació excessiva farà que la temperatura i la humitat baixin constantment, mentre que una ventilació deficient facilitarà l’acumulació de gasos irritants i humitat que afavoreixen l’aparició de problemes respiratoris. Una bona ventilació evitarà un ambient viciat i la proliferació de fongs i altres microorganismes que podrien afectar a la salut de la iguana.

Tots els rèptils produeixen la vitamina D3a la pell amb l’ajuda de la llumultravioladaB (UVB) del sol. Una de les funcions mésimportants de la vitamina D3 és ajudar en l’absorció del calci, perquè puguintenirunsossos forts icréixercorrectament. Per aquesta raó és tan crucial que als rèptils els toqui cada dia la llum del sol directa, sense que hi hagividre ni plàstic pel mig. Alternativament, si no és possible que els toqui cada dia unes hores el sol, se’ls pot posar una làmpada de llumultraviolada B al terrari que simularà l’efecte solar. És importantutilitzar bones marques de fluorescents de llum UVBespecials pera terraris irenovar-los segons les indicacions del fabricantencara que emetin llum (perquè pot ser que un cop superada la data de caducitat ja no emetin l’espectre de llum requerit). Els fluorescentshan de posar-se a la distància recomanada pel fabricant, generalment a 40-60 cm, i sensevidres ni plàstics pel mig perquè aquests podrienfiltrar els rajos UV. Les llums han d’apagar-se durant la nit, per proporcionar a l’animal 12 hores de foscor.

Pera la decoració del terrariespodenfer servirplantesartificials o naturalsper donarintimitat i seguretat a l’animalquan vulguiamagar-se. Si es posen plantesnaturals és fàcil que se les acabinmenjant, per això s’haurà de vigilar que no siguin tòxiques. En cas que s’opti perplantes artificials, també s’hauràde controlar que no les mosseguin i ingereixin trossos de plàstic.

El substrat del terraris’ha d’escollir amb compte, ja que podrieningerir-lo per error ambelmenjar, ialgunssubstratsels podrien causarobstruccionsgastrointestinals. És aconsellablefer ússemprede substratsorgànics que puguin digerir en cas d’ingestió, com per exemplefenc, torba, terra vegetal, substrat de coco, palla, etc. Es potemprarescorça sempre que els trossos siguin prou grans com pera no poderempassar-se’ls. Com que són animalsmésaviatarborícoles ipassen poc tempsa terra, es potusartambéherba artificial al fons del terrari, que és fàcil de netejar i proporciona una imatge estèticaacceptable. Esdesaconsella l’ús de substratsinorgànics o polsosos com arasorra de platja, sepiolita (sorra de gat), serradures, etc.

Els terraris s’handenetejar regularment, retriant les restes de menjarifemtesdiàriament. Una vegada a la setmana és convenient fer una neteja del terrarimés a fons, ien cas necessariel canvi del substrat per evitar la proliferació de microorganismes.

Comportament

Les iguanes són animalsterritorials, iquan arriben a la maduresa sexual poden resultar agressiuscap a altres individus o inclúscap alpropietari. Aquest comportament s’observa sobretot en mascles adults, i a vegades també en femelles adultesdurant l’època de reproducció. Per prevenir agressions, convéconèixeralguns delssenyals que pot mostrar l’animal abans d’atacar, com ara una posiciómésalçada, s’infla peraparentar ser més gran idesplega la papada, fa petits cops cap amuntambel capiarqueja unamica la cua. En primer lloc, l’agressió generalment té lloc amb un cop de cua, inomés en el cas que l’animal se sentiacorralat i no esrespectiel seu espai pot mossegar.

En general no convéallotjar a diversesiguanesjuntes, a menys que es disposi de molt espai, i menys encaraambaltres espècies de rèptils pel risc d’agressiói de transmissió de malalties entre ells.

Salut i patologies

La presència de paràsitsintestinals en rèptils és freqüent i és convenient una desparasitació anual per tal de reduir o eliminar el nombre de paràsits. Els paràsitsdigestiuspodenproduiraprimament progressiu, obstruccionsgastrointestinals, diarrees idebilitació del pacient, fent-lomés susceptible a patir altres malalties. A mésalguns d’aquests paràsitspodrientransmetre’s als humans si no es prenen unes bones mesureshigièniques.

És aconsellable una revisióveterinàriadesprés de la compra per identificar possiblespatologiesicarències, i establir unes bones bases d’alimentació i manteniment.Posteriorment, una revisió anual per comprovar que es troben en un bon estat de salut sol ser suficient, podent-sefer coincidir amb la desparasitació.

Els signes de malaltia en iguanes, poden no ser molt aparents, perquè com a preses que són a la naturalesa estan acostumades a amagar-los. Alguns d’aquests símptomespoden ser llagrimeig de l’ull, mucositat, respiracióamb la boca oberta, baixada gradual de pes, diarrees, estrenyiment, debilitat, apatia, pèrdua de gana, tremolors, masses en el cos, retenció de trossos de pell de la muda, canvis en el comportament normal, etc. En cas de dubte, s’aconsella portar-la al veterinari.

Les iguanes, així com altres espècies de rèptils, poden tenir com a flora normal digestiva algun bacteris com Salmonella spp. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les iguanes, però són un risc per als humans i altres animals, que si els ingereixen poden causar-los diarrees, febre i inclús infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar sempre les mesures higièniques quan s’entra en contacte amb algun rèptil o material amb el qual hagi estat en contacte, irentar-se bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com els nens, la gent gran, embarassades, etc.

Aquest article és un breu repàs sobre el maneig ialimentació bàsics de les iguanes verdes, per a més informació acudeixi al nostre centre.

Els comentaris estan tancats.

C/ Rosselló, 274 | Barcelona 08037 | info@curemelsaltres.com |Contactar |Avís Legal