El Pitó i la Boa

Els pitons i les boes són serps constrictores que pertanyen a la família Pythonidae i Boidae respectivament, tot i que alguns consideren que els pitons són una subfamília del grup de les boes. La família Pythonidae són originàries d’Àfrica, Àsia i Austràlia, i conté 40 espècies diferents de serps, de les quals les més comunes en captivitat són el pitó real o pitó bola (Python regius), el pitó reticulat (Malayopython reticulatus) i el pitó de l’Índia (Python molurus). La família Boidae es distribueix principalment pel continent americà i comprèn quasi un centenar d’espècies, i les més habituals com a mascotes són la boa constrictora (Boa constrictor) i la boa arc iris (Epicrates cenchria). L’esperança de vida de la majoria d’aquestes serps en captivitat està entre els 25 i 40 anys.

Alimentació

Les serps són carnívores, i la seva dieta natural sol incloure aus, llangardaixos, rosegadors, conills i altres petits mamífers. En captivitat se’ls pot oferir tant presa viva com pressa morta. Actualment, a les botigues d’animals especialitzades és fàcil aconseguir presa viva (rosegadors) però també presa morta, que ve congelada i preparada per l’alimentació d’espècies carnívores. És preferible l’ús de presa morta, per evitar el patiment dels rosegadors, la transmissió de malalties i que la serp pugui patir danys per atacs de la presa. Alguns animals poden no estar acostumats a menjar presa morta i pot ser necessari educar-los. Per enganyar a una serp a menjar presa morta, s’ha d’escalfar una mica a la presa i moure-la mitjançant unes pinces per simular que l’animal està viu i així fer-la més apetitosa per la serp.

La mida de la presa a oferir ha d’anar amb relació a la mida de la serp, així que els animals juvenils necessitaran cries de ratolí o de rata al principi (pinkies), i a mesura que l’animal creix, cal anar augmentant la mida de la presa a ratolins adults, hàmsters, jerbus, rates, cobais i conills. Algunes espècies també accepten pollets i aus.

Si s’ofereix presa viva, cal assegurar-se que és caçada i consumida en menys d’una hora, perquè si no ho fa, la presa podria acabar atacant a la serp i causar-li danys importants. Si la serp no consumeix la presa al moment, s’ha de treure del terrari i tornar a intentar-ho en un altre moment.

Les serps juvenils es poden alimentar cada 3-4 dies, mentre que els adults amb només 1 cop cada 7-14 dies és suficient. Convé no sobrealimentar a la serp, ja que poden patir fàcilment obesitat. Si les serps s’alimenten amb cries de ratolí i rata, és necessari complementar la dieta amb calci en pols, però si s’alimenten amb rosegadors adults, ja no és necessari.

És important que els rosegadors hagin estat correctament alimentats abans d’oferir-los a la serp com a presa, ja que això garanteix un animal sa. Per això és important aconseguir la presa d’un distribuïdor fiable i de confiança.

És preferible alimentar a la serp en un altre recipient diferent del terrari, perquè no relacioni que cada vegada que s’obre el terrari és només per donar-li menjar, i acabi atacant al cuidador com si fos la presa. També és important rentar-se bé les mans després de manipular les preses perquè la serp no olori la seva olor a les mans del cuidador i les confongui amb la presa.

És normal que la majoria de serps deixin de menjar abans de la muda i quan les femelles estan gràvides. 

Manteniment

La majoria d’aquestes espècies de serps són d’hàbits terrestres i arboris. L’ús de terraris verticals amb branques pot afavorir l’adaptació de les espècies amb hàbits més arborícoles. La ubicació del terrari en una zona interior permet un millor control de les condicions ambientals i de les mascotes. Algunes espècies de pitons i boes arriben a una mida adulta gran, i per això seran necessaris terraris grans i espaiosos o habitacions condicionades.

Les serps, igual que els altres rèptils, són animals ectoterms, això significa que no poden produir la seva pròpia temperatura, i depenen de la temperatura exterior. Aquestes espècies de serps en el seu medi natural no hibernen perquè són originàries de climes tropicals, i al viure en ambients amb una alta temperatura durant tot l’any disposen d’abundància d’aliment constant i no necessiten hibernar. Per aquesta raó, els seus cossos tampoc estan dissenyats per aguantar llargs períodes d’hibernació.

La temperatura de manteniment d’aquestes espècies està entre els 25 i 30ºC, podent baixar uns graus a la nit. És aconsellable tenir sempre un rang de temperatures en el terrari (per exemple 25ºC en la zona més freda i 30ºC en la més calenta), per tal que l’animal pugui escollir en tot moment a quina temperatura prefereix estar segons la zona en què es posi del terrari. Per tenir aquest rang de temperatura, es poden utilitzar fonts de calor com ara estores elèctriques o cables calefactors que donen una temperatura base sobre els 24-26ºC, i després un focus de calor a la part superior del terrari (una bombeta de ceràmica o incandescent) que quan l’animal es posi a sota tingui una temperatura sobre el rang alt, uns 30ºC. Es desaconsella l’ús de pedres calefactores en serps perquè fàcilment poden produir cremades ventrals. S’ha de vigilar que els animals no puguin entrar en contacte directe amb les fonts de calor perquè que no es cremin, i a més els focus han d’estar a una distància suficient perquè una exposició prolongada sota la font de calor no els arribi a produir cremades. S’han d’evitar els canvis bruscs de temperatura que podrien fer emmalaltir l’animal, i a la nit la temperatura mai ha de baixar dels 21ºC, per això s’ha de deixar sempre alguna font de calor encesa.

La majoria d’aquestes espècies de serps habiten en zones tropicals amb humitats ambientals elevades. El terrari hauria de tenir una humitat ambiental en el rang alt, per evitar problemes de salut. Per aconseguir una elevada humitat ambiental es poden utilitzar diferents tàctiques, polvoritzar aigua al terrari i sobre l’animal diverses vegades al dia, o bé posar un recipient poc profund amb aigua al costat d’una font de calor perquè es vagi evaporant. A més, si aquest recipient és prou gran, l’animal pot fer-lo per banyar-se i hidratar-se. Aquesta aigua s’ha de renovar diàriament perquè els animals solen defecar-hi i resulta un caldo de cultiu perfecte per a molts microorganismes. Durant l’època de muda, poden necessitar un major grau d’humitat al terrari per a facilitar el canvi de pell.

Al terrari haurem de disposar de termòmetres i higròmetres localitzats en diferents punts per a poder controlar que la temperatura i la humitat són les correctes a totes les zones.

Un altre factor important a tenir en compte és la ventilació òptima del terrari. Una ventilació excessiva fa que la temperatura i la humitat baixin constantment, mentre que una ventilació deficient facilita l’acumulació de gasos irritants i humitat, afavorint l’aparició de problemes respiratoris.  Una bona ventilació amb reixetes en diferents llocs del terrari, evitarà un ambient viciat i la proliferació de fongs i altres microorganismes que podrien afectar a la salut de la serp.

Les serps a diferència d’altres rèptils no necessiten una font de llum UVB de forma imprescindible. Les llums s’han d’apagar durant la nit, per tal de proporcionar a l’animal 12-14 hores de foscor.

Per a la decoració del terrari es poden utilitzar plantes artificials o naturals que donaran intimidat i seguretat a l’animal, quan desitgi amagar-se. Com a part del mobiliari s’ha de posar un o més d’un amagatall on puguin anar en cas de voler descansar i no ser vistes, així com branques per trepar i roques on amagar-se. L’ús d’algunes pedres o roques pot ser necessari per a les serps que han de mudar, ja que les ajuda a poder desprendre’s de la pell vella.

El substrat del terrari s’ha d’escollir amb compte, perquè podria causar dermatitis i si és ingerit per error amb el menjar, pot causar obstruccions gastrointestinals. És aconsellable fer servir sempre substrats orgànics que puguin digerir en cas d’ingestió, com per exemple turba o substrat de coco. Es pot emprar escorça sempre que els trossos siguin prou grans perquè no puguin empassar-se’ls. L’altra opció és l’ús d’herba artificial que és fàcil de netejar i proporciona una imatge estètica acceptable. Es desaconsella l’ús de substrats inorgànics o polsosos com la sorra de platja, sepiolita (sorra de gat), serradures, etc.

Els terraris s’han de netejar regularment, retirant les restes de menjar i femtes diàriament. Una vegada a la setmana és convenient fer una neteja del terrari més a fons, i el canvi del substrat en cas necessari, per evitar la proliferació de microorganismes.

Les serps són professionals de l’escapisme, i per aquesta raó convé sempre tenir el terrari ben tancat i a prova de fugues.

Comportament

Aquestes espècies de serps no s’aconsella tenir-les junt amb altres individus ni molt menys amb altres rèptils, perquè fàcilment poden aparèixer problemes de depredació i transmissió de malalties entre elles.

Algunes espècies de serps són molt estresables (com el pitó real) i necessiten estar en un ambient tranquil, amb llocs per amagar-se i convé que siguin manipulades el mínim possible. Algunes d’aquestes serps poden deixar de menjar durant llargs períodes de temps per l’estrès.

Salut i patologies

Les serps muden tota la pell sencera de forma normal. La muda sol produir-se cada 3 setmanes en animals en creixement, i es va espaiant fins a mudar un cop cada 3 mesos a mesura que van creixent. Dies abans de la muda la serp deixa de menjar i els ulls adopten un aspecte opac, gris o blavós. Seguidament, la pell pren una coloració més apagada i finalment fan la muda. La pell ha d’alliberar-se sencera, però si s’observen trossos adherits a l’animal, és senyal que hi ha un problema i que s’ha de dur l’animal al veterinari especialista.

La presència de paràsits intestinals en rèptils és freqüent i és convenient una desparasitació anual per reduir o eliminar el nombre de paràsits. Els paràsits digestius poden produir aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitació del pacient, fent-lo més susceptible a patir altres malalties. A més alguns d’aquests paràsits podrien arribar als intestins humans si no prenem unes bones mesures higièniques.

És aconsellable una revisió al veterinari després de la compra per tal d’identificar possibles patologies i carències, i llavors una revisió anual per comprovar que presenten un bon estat de salut, podent-se fer coincidir amb la desparasitació. També és necessari portar a l’animal al veterinari en cas de malaltia, encara que a vegades els símptomes que mostren no són molt aparents. Alguns d’aquests símptomes poden ser mucositat, respiració amb la boca oberta, posicions anormals, baixada gradual de pes, diarrees, estrenyiment, debilitat, apatia, pèrdua de gana, tremolors, masses al cos, retenció de trossos de pell de la muda, canvis en el comportament normal, etc.

Les serps, així com altres espècies de rèptils, poden tenir com a flora normal digestiva alguns bacteris com Salmonella spp. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les serps, però són un risc per als humans i altres animals, que en ingerir-los poden causar diarrees, febre i inclús infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar sempre les mesures higièniques quan s’entra en contacte amb algun rèptil, i rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com els nens, la gent gran, embarassades, etc.

La informació descrita en aquest article és un breu repàs sobre el correcte maneig i alimentaciósics dels pitons i les boes, per a més informació acudeixi al nostre centre.

Els comentaris estan tancats.

C/ Rosselló, 274 | Barcelona 08037 | info@curemelsaltres.com |Contactar |Avís Legal