La Tortuga de Terra de Climes Tropicals i Subtropicals

Existeixen més de 200 espècies de tortugues terrestres al món. Entre les especies de tortugues més habituals de climes tropicals i subtropicals com a mascotes trobem dues espècies de tortugues africanes, la Tortuga lleopard (Stigmochelys pardalis) i la Tortuga d’esperons africana (Centrochelys sulcata), i dues espècies de tortugues centre- i sud-americanes, la Tortuga carbonària o de potes vermelles (Chelonoidis carbonaria) i la Tortuga de potes grogues (Chelonoidis denticulata).

Algunes d’aquestes espècies estan protegides i pot ser necessària documentació especial per la seva tinença legal. En qualsevol cas es recomana adquirir sempre exemplars criats en captivitat de procedència legal.

Alimentació

La majoria de tortugues terrestres són herbívores i la seva dieta està formada majoritàriament de plantes. És important que la dieta sigui el més variada possible, sense abusar de cap ingredient i respectant les proporcions:

• Verdures i una mica d’hortalisses: Les verdures han de ser la part més important de la dieta de les tortugues, i s’han d’oferir en forma d’amanida, amb les fulles trossejades i barrejades per tal que no seleccionin. Cada dia haurien de rebre un mínim de 3 verdures diferents a més d’anar-les variant setmanalment. Algunes verdures recomanades son ruca, canonges, escarola, col, bledes, endívies, enciam (en petites quantitats), espinacs, col arrissada, créixens, canonges, fulles de nap i remolatxa, i altres verdures (fulles) de consum humà. També es poden incloure altres plantes silvestres o de cultius com el trèvol (flor i fulles), brots d’herba i gramínies, alfals, dent de lleó (flor i fulles), fulles de figuera de moro (obertes i sense punxes), fulles de morera i parra, pètals de rosa, flors d’hibiscos, plantatge, lletsons, malva, etc. Per completar la ració de verdures es pot afegir una mica de: pastanaga, mongeta verda, pèsols, coliflor, bròquil, cogombre, carabassa, xampinyons, brots de soja, tomàquet, pebrot, etc. Les tortugues africanes, a causa del seu origen de zones relativament àrides, han de rebre dietes amb aliments més secs i fibrosos, i una menor quantitat d’hortalisses i fruites. A més de verdures fibroses, es pot afegir herba seca i fenc diàriament a la dieta, fins i tot trossejat i barrejat amb l’amanida. Aquestes tortugues en captivitat poden tenir un creixement molt ràpid (més del que seria natural) i poden resultar en malformacions de la closca. Per evitar-ho es pot reduir la quantitat d’aliment (poden fer dejú 1-2 dies a la setmana), i afegir a la dieta complements de calci (carbonat càlcic en pols, os de sípia,…), varies vegades per setmana, sobretot durant la fase de creixement.

• Fruita: Per les espècies africanes, la fruita no hauria de superar el 5% de la dieta (una mica de fruita amb l’amanida 1-2 cops/setmana), mentre que les espècies americanes al viure en zones boscoses poden arribar a consumir un 50% de la dieta en forma de fruita. La fruita resulta molt gustosa per les tortugues, però el seu contingut en calci i proteïnes és més aviat limitat. Es pot oferir tot tipus de fruita de temporada, com poma, pera, maduixots, síndria, figues, kiwi, meló, prunes, préssec, plàtan, etc., i anar-les variant segons la disponibilitat estacional.

• Aliments d’origen animal: En llibertat algunes d’aquestes tortugues, ocasionalment consumeixen caragols, llimacs, cucs, carronya,… essent més habitual en les espècies americanes que les africanes. En captivitat, si l’animal rep una dieta completa, no és necessari cap complement de proteïna animal, i fins i tot un excés pot ser perjudicial. Moltes tortugues terrestres poden menjar amb delit el pinso de gos o de gat en grans quantitats, però això no s’hauria de permetre, ja que pot resultar nociu pel seu ronyó. Com a molt, en èpoques de majors requeriments nutricionals es pot oferir alguna font de proteïna animal de manera ocasional a les tortugues americanes (1 cop cada 7 dies), en forma de caragols (amb closca i tot), cucs de terra, una boleta de pinso de gos o de gat, ou dur,…

• Complements vitamínico-minerals: Algunes tortugues poden tenir majors requeriments de nutrients en certes fases de la seva vida (creixement, reproducció i posta d’ous, malaltia,…) i pot ser necessari complementar la dieta amb un complement vitamínic i de calci o un pinso específic per tortugues. A les botigues es troben pinsos per a tortugues de terra en forma de barretes o granulat, però la seva qualitat pot variar molt segons la marca. En general no es recomanen com a dieta única, sinó com a un complement més de la dieta, que es pot oferir 1-2 cops/setmana. Si no estan acostumades a menjar aquests tipus de pinsos, al principi poden mostrar-se reticents a provar-lo. El millor és afegir-lo primera aixafat i humit, barrejat amb l’amanida, i després quan ja s’han acostumat el gust se’l solen menjar directament sense necessitat de trinxar-lo.

Totes les tortugues haurien de disposar d’una zona on poder banyar-se i beure aigua si ho desitgen. Se’ls ha de proporcionar un recipient poc profund i prou gran perquè hi puguin entrar senceres i banyar-se. L’aigua s’ha de renovar diàriament, ja que tenen tendència a defecar-hi.

Manteniment

Les tortugues són animals ectoterms. Això significa que no poden produir la seva pròpia calor corporal, i depenen de la temperatura exterior. Per aquesta raó quan la temperatura exterior baixa, el seu metabolisme s’alenteix i poden entrar en hibernació.

Aquestes espècies no hibernen a la naturalesa perquè viuen en climes amb temperatures altes durant tot l’any, i per tant no estan preparades per aguantar llargs períodes de fred. Quan viuen fora del seu hàbitat, en un clima temperat, durant part de la primavera i tot l’estiu poden viure en zones exteriors controlades, però a la tardor i a l’hivern serà necessari allotjar-les en un terrari o habitació interior amb calefacció i il·luminació adequades, incloent fonts de llum ultraviolada.

Un rang de temperatura general entre 25 i 30ºC és adequat per la majoria d’espècies africanes (C. sulcata, S. pardalis), però convé que hi hagi al terrari una zona de més temperatura, fins a 35ºC, sota el focus de calor. Les espècies sud-americanes (C. carbonaria, C. denticulata) es poden mantenir a una temperatura una mica més baixa, entre 23 i 29ºC, però amb una major humitat ambiental.

És aconsellable que dins del terrari hi hagi un rang de temperatures (per exemple 25ºC a la zona més freda i 35ºC a la més calenta), per tal que l’animal pugui escollir a quina temperatura prefereix estar en cada moment. Per aconseguir-ho, les fonts de calor ideals són els focus calefactors (per exemple bombetes de ceràmica o incandescents) col·locats a un costat del terrari, de manera que quan l’animal es posi sota del focus, tingui una temperatura en el rang alt, uns 30-35ºC, y si se n’allunya pugui estar a menys temperatura.

També es poden utilitzar com a fonts de calor mantes elèctriques o cables calefactors per augmentar la temperatura general, però cal tenir present que la manera natural d’escalfar-se per aquestes tortugues és amb banys de sol (calor radiant des de sobre). Les mantes i cables al aportar la temperatura des de sota, poden ser útils per aconseguir una temperatura base al terrari (25ºC), podent-se combinar amb les bombetes perquè aquestes proporcionin punts més calents des de sobre en certes zones del terrari.

S’ha de vigilar que les tortugues no puguin entrar en contacte directe amb les fonts de calor o que una exposició prolongada els pugui produir lesions, ja que no noten les cremades.

La majoria d’aquests animals arriben a una mida adulta gran, i per això són necessaris terraris grans i espaiosos o habitacions condicionades on es pugui desplaçar i moure’s amb llibertat.

Les tortugues produeixen la vitamina D₃ a la pell amb l’ajuda de la llum ultraviolada (UV) del sol. Una de les funcions importants de la vitamina D₃ és ajudar a l’absorció del calci dels aliments, per tal que pugui tenir uns ossos forts i créixer correctament. Per aquesta raó és tan important que els toqui el sol cada dia directament, però sense vidre ni plàstic pel mig (perquè retenen la llum UV). Alternativament, si no és possible que els hi toqui el sol directe, se’ls pot posar al terrari una làmpada de llum UV per rèptils, que simularà l’efecte solar.

Si es posen plantes naturals al terrari, s’haurà de vigilar que no siguin tòxiques, i si s’utilitzen les artificials, caldrà controlar que no les mosseguin i ingereixin trossos de plàstic.

El substrat del terrari s’ha d’escollir amb cura, ja que podrien ingerir-lo per error amb el menjar i patir obstruccions gastrointestinals. S’aconsellen substrats orgànics que puguin digerir en cas d’ingestió, com per exemple fenc, turba, substrat de coco, palla, etc. Per aquesta raó els substrats d’escorça o grava no són molt aconsellables. També s’han d’evitar substrats inorgànics o polsegosos com sorra de plata, sorra de gat, serradures, etc. Per tortugues petites el paper de diari és una opció molt higiènica i segura.

Els terraris han de tenir una bona ventilació, ja que l’acumulació d’humitat i gasos poden facilitar l’aparició de problemes respiratoris.

Salut i patologies

Els cucs i altres paràsits intestinals són particularment freqüents en tortugues de terra i és convenient una desparasitació anual pel seu control. Els paràsits digestius poden produir aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitació del pacient, fent-los més susceptibles a altres malalties. En el cas de les tortugues que es volen fer hibernar, s’aconsella desparasitar-les prèviament a la hibernació per tal de reduir o eliminar el nombre de paràsits i que no consumeixin les reserves de la tortuga durant la hibernació. A més alguns d’aquests paràsits podrien arribar als intestins humans si no s’adopten unes bones mesures higièniques.

És aconsellable una revisió veterinària anual de les tortugues, per comprovar que presenten un bon estat de salut, podent-se fer coincidir amb la desparasitació anual. També és recomanable portar a l’animal al veterinari especialista en cas de malaltia, tot i que a vegades els símptomes que mostren no són molt aparents. Alguns d’aquests símptomes poden ser llagrimeig dels ulls, mucositat, respiració amb el coll estès i la boca oberta, baixada gradual de pes, diarrees, debilitat, apatia, anorèxia, bonys al cos, closca tova, canvis de coloració a la closca, etc.

Les tortugues, així com altres espècies de rèptils, poden tenir Salmonel·la com a flora digestiva normal. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les tortugues, però són un risc pels humans i altres animals, que en ingerir-les poden causar-los diarrees, febre i fins i tot infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar les mesures higièniques quan s’està en contacte amb algun rèptil, rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació i evitar el contacte amb la boca o aliments. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com poden ser els nens, la gent gran, les dones embarassades, etc.

Aquest article és un breu repàs bàsic sobre el maneig i alimentació de les tortugues de terra de climes tropicals i subtropicals, per a més informació vingui al nostre centre.