La Rata i el Ratolí

Les rates (Rattus norvegicus) són rosegadors del subordre dels miomorfs. Són originàries del nord i nord-est de la Xina, tot i que actualment es troben distribuïdes mundialment. El pes adult és de 450-520 g en mascles i 250-300 g en femelles. Tenen una esperança de vida al voltant dels 2-3 anys.

Els ratolins (Mus musculus) també són rosegadors del subordre dels miomorfs com les rates. Són originaris de l’Índia, però en l’actualitat també estan distribuïts a escala mundial. Tenen un pes adult de 20-40 g i una esperança de vida no superior als dos anys en captivitat.

S’han mantingut en captivitat des de fa molts anys per experimentació i com a presa per mascotes carnívores, però en ser animals dòcils i intel·ligents s’han guanyat un lloc com a mascotes a moltes llars. Les condicions d’alimentació i manteniment de les dues espècies tenen molts punts en comú.

Alimentació

Les rates i ratolins són omnívors oportunistes. La base de la dieta en llibertat són vegetals, fruites, llavors, cereals i fruits secs, però poden menjar algun insecte o proteïna animal si es presenta l’ocasió.

La dieta de les rates i ratolins en captivitat ha d’estar formada per:

  • Pinso extrusionat o peletitzat de qualitat: Als comerços per a animals de companyia es troben molts pinsos per a rates i ratolins de diferents marques i gammes. En general els pinsos a base de barreges de llavors es desaconsellen perquè són rics en greixos i deficients en vitamines i minerals. A més en oferir una barreja, l’animal selecciona les llavors que més li agraden i la resta les llença, fent que consumeixi una dieta desequilibrada. Per aquesta raó és preferible fer servir pinsos que siguin tots iguals (extrusionats o peletitzats) a base de boletes, rosquilletes o palets, aconseguint així que consumeixi una dieta més equilibrada. En rates s’ha vist que si disposen del pinso lliurement tot el dia, solen engreixar-se massa i facilitar l’aparició de malalties, essent preferible donar-ne una quantitat limitada o restringir-ne l’accés durant unes hores al dia.
  • Fruites i verdures: Qualsevol dieta ha de complementar-se sempre amb fruita i verdura variada. La fruita i verdura serveix com a aportació de vitamines i minerals a més d’altres nutrients, però també proporciona aigua i enriquiment ambiental. Es recomana anar variant la dieta segons la temporada i no donar només el que li agradi per evitar carències nutricionals. Generalment, la majoria de les fruites i les verdures són segures en quantitats moderades, només s’ha de vigilar amb la ceba i derivats, pel risc de causar anèmies.
  • Complements de proteïna: L’aportació extra de proteïna animal hauria de limitar-se a 1 o 2 vegades/setmana, per evitar problemes futurs de salut. Alguns aliments rics en proteïna i que solen ser ben acceptats per les rates i ratolins solen ser la clara d’ou dur, el formatge fresc sense sal, petites porcions de carn o peix bullit, una bola de pinso de gos o de gat, embotit de pit de gall d’indi… Els llegums bullits són una bona font de proteïna vegetal que també poden ser ben acceptats per a complementar la dieta.

En els comerços es troben nombroses llaminadures riques en llavors i sucres, que encara que estiguin camuflades sota la forma de complements beneficiosos, acostumen a desequilibrar la dieta. Com a premis, se’ls pot donar de manera ocasional petites quantitats de fruits secs com nous, avellanes, pipes de gira-sol, pipes de carabassa, galetes i cereals sense sucre, pasta bullida, muesli… Aquests aliments són rics en greixos i carbohidrats, i si abusem d’ells afavorirem l’aparició d’obesitat.

Les femelles gestants o lactants o els animals juvenils de menys de quatre mesos poden tenir uns requisits nutricionals més alts i se’ls pot donar una mica més de pinso i complements de proteïna per a satisfer les necessitats metabòliques de creixement i gestació/lactació.

L’aigua neta ha d’estar permanentment disponible. Els abeuradors d’ampolla són els més adequats, perquè no els embruten ni els poden vessar. Tot i que s’han de netejar sovint perquè no quedin obstruïts amb restes de menjar.

Mai s’ha de canviar bruscament la dieta, encara que sigui per millorar-la. És preferible començar oferint petites quantitats dels aliments nous i anar augmentant a poc a poc al llarg de diversos dies. Si s’ofereix una nova marca de pinso, s’ha de començar barrejant amb la marca anterior, i anar augmentant a poc a poc la proporció del nou pinso a mesura que se’l vagin menjant. Els animals joves i els acabats d’adquirir són especialment sensibles als canvis bruscs de dieta, i amb aquests haurem de procedir amb més cautela.

És bo acostumar-los de joves a una dieta variada, per tal que de grans tolerin millor els canvis i els aliments nous.

Manteniment

Les rates poden allotjar-se tant en instal·lacions interiors com exteriors. Tot i que si es mantenen en exterior, s’han de posar en una zona protegida de les inclemències meteorològiques (pluja, vent, fred, calor…), i convé acostumar-les des de la primavera. Mai s’han de deixar a ple sol, ja que fàcilment poden patir cops de calor. I a l’hivern han de disposar d’un niu amb material de nidificació on poder aixoplugar-se i protegir-se del fred durant les nits i els dies més freds.

La mida mínima de la gàbia per a un animal hauria de ser de 40×60 cm. Les gàbies més indicades són les de rosegador amb una base de plàstic i la part superior de barrots metàl·lics. Aquest tipus de gàbia permet una bona ventilació (evitant l’acumulació de gasos irritants), a més es poden fer diferents nivells perquè tinguin més superfície útil, i els animals puguin escalar pels barrots. S’ha de vigilar que la separació entre els barrots sigui l’adequada per evitar que es puguin escapar.

Se’ls hauria de permetre sortir de la gàbia unes hores al dia(sempre sota supervisió) per fer exercici i interaccionar amb els membres de la casa, especialment a les rates que són animals molt sociables. Els ratolins són animals més nerviosos i poden estressar-se si s’intenta forçar molt la interacció amb ells.

Com a llit pera la gàbia es poden utilitzar grànuls vegetals o de paper, palla, fenc, substrat de cànem o sorra vegetal. Es desaconsella completament l’ús d’encenalls de fusta o sepiolita (sorra de gat),ja que produeixen molt de pols i poden ocasionar rinitis i conjuntivitis. A més la sepiolita és molt erosiva per a les potes i si se n’empassen,els pot causar obstruccions gastrointestinals. El llit s’ha de canviar sovint perquè produeixen abundants quantitats de femtes i orina.

Sempre s’ha d’oferir un niu o una zona on puguin amagar-se (tub, cova, caseta, hamaca…) on dormir i descansar quan no volen ser molestades. Com a material per al niu és preferible l’ús de materials vegetals com la palla o el fenc, ja que els materials sintètics poden ocasionar problemes si s’enrotllen a les potes o són ingerits.

Les rates i ratolins són animals nets i no és necessari ni convenient banyar-les. L’olor forta que desprenen i que pot molestar a la gent sol provenir de la seva orina, i es pot solucionar amb canvis freqüents del substrat de la gàbia. Només en cas que sigui estrictament necessari es poden netejar amb tovalloletes per a bebès o inclús en una galleda amb una mica d’aigua tèbia i xampú per animals, vigilant de no mullar el cap ni les orelles. Una vegada finalitzat el bany s’han d’eixugar bé amb una tovallola i després posar-les en un ambient càlid fins que estiguin completament seques. Si es decideix utilitzar l’assecador, s’ha de vigilar sempre de no sobreescalfar-los o cremar-los.

Les rates i els ratolins són animals molt sociables i agraeixen la convivència amb altres individus de la seva mateixa espècie, ja que això els dona seguretat a més d’enriquiment ambiental. Per evitar la cria constant, se solen mantenir en grups separats de mascles i femelles. O en cas de voler mantenir-los junts, s’han d’esterilitzar quirúrgicament. És convenient crear els grups des que són joves, perquè del contrari poden aparèixer baralles quan són adults. Els mascles de ratolí adults poden presentar certs problemes de convivència i barallar-se constantment quan estan en zel. 

Les rates i ratolins són animals molt actius i curiosos, i si s’avorreixen poden aparèixer problemes de comportament, per evitar que això passi és important posar joguines i oferir-los enriquiment ambiental. Els comerços ofereixen gran varietat de joguines per a rosegadors que es poden utilitzar com ara tubs, cordes, rodes… tot i que també es poden construir joguines a casa amb materials segurs. Cal tenir en compte que la majoria de rates i ratolins roseguen i destrossen les joguines amb el temps, per això s’han de fabricar amb materials que no siguin tòxics ni provoquin problemes en cas de ser ingerits.

Salut i patologies

Les rates i ratolins acabats d’adquirir haurien de dur-se a un veterinari especialista poc temps després de la seva arribada a casa, per tal de confirmar el seu bon estat de salut i realitzar les desparasitacions pertinents. El veterinari especialista també pot ajudar a establir unes bones bases d’alimentació i manteniment de l’animal. Posteriorment, una revisió anual sol ser suficient per controlar que estiguin en bon estat. 

Les femelles de rata desenvolupen amb freqüència tumors mamaris a partir dels 1,5 anys, i de forma preventiva s’aconsella la seva esterilització a partir dels quatre mesos per a reduir la seva aparició.

Els problemes respiratoris són molt habituals en les rates, i solen ser causats per un conjunt de factors infecciosos i no infecciosos. Per evitar o reduir aquest tipus de problemes és important mantenir als animals ben alimentats en gàbies netes, lliures de pols i estrès, amb una bona ventilació i sense canvis bruscs de temperatura.

Les rates quan estan estressades o malaltes deixen de netejar-se amb tanta freqüència i poden aparèixer porfirines al voltant dels ulls o del nas, que són unes taques vermelloses com si fos sang. Quan s’observen cal fer més cas a l’animal perquè pot indicar que estan malaltes i s’han de portar al veterinari.

Els problemes de pell en ratolins són molt freqüents i poden ser causats per paràsits, fongs o factors d’estrès, entre altres. De seguida que es detectin s’ha d’anar al veterinari especialista.

Aquest article és un breu repàs sobre el correcte maneig i alimentació de les rates i ratolins, per a més informació acudeixi al nostre centre.

Els comentaris estan tancats.

C/ Rosselló, 274 | Barcelona 08037 | info@curemelsaltres.com |Contactar |Avís Legal