Les serps del blat de moro són serps constrictores, no verinoses, de l’espècie Pantherophis guttatus (anteriorment denominada Elaphe guttata) i són originàries de Nord Amèrica. El seu nom prové dels camps de blat de moro, on és fàcil trobar-la alimentant-se de petits rosegadors i aus que ronden pels cultius. També es poden trobar en altres hàbitats com boscos de coníferes, prats i algunes zones urbanes d’Amèrica del Nord.
Alimentació
Totes les serps són carnívores i s’alimenten a la natura d’altres animals. La serp del blat de moro s’alimenta en estat salvatge de petits mamífers (sobretot rosegadors) i aus.
En captivitat la seva alimentació sol basar-se en petits rosegadors (rates, ratolins, hàmsters o jerbus). Aquestes preses se’ls poden oferir tant vives com mortes, però sempre que sigui possible és preferible l’ús de preses mortes, per evitar el patiment de les preses i perquè aquestes no ataquin a la serp si se senten acorralades. Actualment, a les botigues especialitzades d’animals és fàcil aconseguir presa morta, que ve congelada i preparada per a l’alimentació d’espècies carnívores, a més d’oferir unes bones garanties sanitàries. També és necessari que les preses hagin estat correctament alimentades abans d’oferir-les a les serps, ja que això garanteix un animal sa. Per això és important obtenir la presa d’un distribuïdor fiable i de confiança.
Alguns animals no estan acostumats a menjar presa morta i pot ser convenient acostumar-los per facilitar-ne el maneig. Es poden fer servir diferents tàctiques per fer més atractiva la presa morta per la serp, com ara escalfar-la abans de donar-li, i moure-la mitjançant unes pinces per simular que està viva. Per sort les serps d’aquest gènere solen ser molt voraces i acostumen a acceptar qualsevol àpat de bon grat.
En cas de realitzar l’alimentació amb presa viva, és crucial assegurar-se que la serp la mata i la consumeix al moment, ja que si no és així els rosegadors poden atacar a la serp, causant-li ferides importants. Si la serp no mostra interès per la presa, és preferible retirar-la del terrari i tornar a oferir-la en un altre moment.
Les serps juvenils han d’alimentar-se cada 4-5 dies aproximadament, mentre que els adults amb 1 vegada cada 7-14 dies és suficient. Convé no sobrealimentar a les serps, ja que poden patir fàcilment obesitat.
La mida de la presa a oferir ha d’anar en relació amb la mida de la serp. Els animals juvenils es comença alimentant-los amb cries de ratolí (pinkies), i es va augmentant la mida de la presa a mesura que la serp va creixent.
És recomanable acostumar a la serp a menjar en un receptacle diferent del terrari, perquè tal que no relacioni que cada vegada que se li obre el terrari és per donar-li menjar, i acabi atacant als propietaris. També és important rentar-se bé les mans després de manipular les preses, perquè si la serp nota l’olor a les mans del manipulador, podria confondre-les amb una presa i mossegar.
Les serps deixen de menjar quan estan fent la muda, però també ho fan les femelles gràvides, i aquests es consideren processos normals i fisiològics. Però cal diferenciar aquests processos de quan un animal està deixant de menjar perquè no es troba a gust al terrari o perquè està malalt.
Manteniment
La mida d’aquesta serp en estat adult oscil·la entre 1 i 1,5 m, essent necessari comprar un terrari pensant en la mida que assolirà. La longitud mínima del terrari hauria de ser la mateixa longitud que la d’un animal adult.
Les serps igual que tots els rèptils són ectoterms, això significa que no poden produir la seva pròpia temperatura, i depenen d’una temperatura exterior elevada (20-32ºC) per mantenir el seu metabolisme en funcionament i estar actives. En el medi natural quan la temperatura baixa i escasseja l’aliment, molts exemplars entren en un estat de semi hibernació (anomenat brumació). No s’aconsella deixar a les serps fer la brumació en captivitat si no es té experiència, ja que pot suposar un risc per a la salut de l’animal. Per evitar-ho, la temperatura del seu terrari hauria de mantenir-se entre 22ºC i 30ºC durant tot l’any.
És aconsellable tenir sempre un rang de temperatures dins del terrari (per exemple 22ºC en la zona més freda i 30ºC en la més calenta), per tal que l’animal pugui escollir en tot moment a quina temperatura prefereix estar segons la zona en què es posi del terrari. Per tenir aquest rang de temperatura, es poden utilitzar dues fonts de calor diferents:
- Estores elèctriques o cables calefactors a sota del terrari per mantenir una temperatura base de 22-24ºC.
- Focus de calor (bombetes de ceràmica, de vapor de mercuri o incandescents) col·locat en un lateral del terrari i a la part superior que doni una temperatura en el rang alt (29-32ºC) quan l’animal es posi sota de la zona d’irradiació.
És molt important assegurar-se que els animals no puguin entrar mai en contacte directe amb les fonts de calor, perquè podrien cremar-se. També convé controlar que els focus de calor estiguin a una distància suficient, com perquè una exposició prolongada sota la zona d’irradiació no els pugui produir cremades. Es desaconsella l’ús de pedres calefactores, ja que fàcilment poden produir cremades a la part ventral de l’animal. Per reduir el risc de malalties i immunosupressió, convé evitar els canvis bruscs de temperatura i que aquesta baixi per sota dels 20ºC.
Un altre factor rellevant i que convé controlar és la humitat de l’ambient. El terrari hauria de tenir una humitat ambiental al voltant del 40-60%, podent arribar al 75% en el moment de muda. Per aconseguir una humitat ambiental òptima es poden utilitzar diferents tàctiques: polvoritzar aigua al terrari, posar una font o un vaporitzador d’aigua o posar un recipient poc profund amb aigua al costat d’una font de calor perquè s’evapori i incrementi la humitat. A més si aquest recipient és prou gran, l’animal pot fer-lo servir per banyar-se i beure aigua. Aquesta aigua ha de renovar-se diàriament, ja que solen defecar-hi i és un caldo de cultiu perfecte per a molts microorganismes. En cas que la humitat sigui massa alta, es pot reduir incrementant la ventilació del terrari.
Per tenir un bon control de la temperatura i la humitat és necessari posar termòmetres i higròmetres en diferents punts del terrari per verificar que es troben dins dels rangs recomanats. La ventilació del terrari, és un altre factor a tenir controlat, ja que pot afectar directament a la humitat i la temperatura. Una ventilació excessiva pot fer que la temperatura i la humitat baixin constantment, mentre que una ventilació deficient permet l’acumulació de gasos irritants i humitat que faciliten l’aparició de problemes respiratoris. Una bona ventilació amb reixes a banda i banda del terrari, evita un ambient viciat i la proliferació de fongs i altres microorganismes que podrien afectar a la salut de l’animal.
Les serps a diferència d’altres rèptils no necessiten una font de llum UVB de forma imprescindible i continua.
La serp del blat de moro és d’hàbits terrestres i semi arborícoles, essent necessari l’ús de terraris amb branques, plantes, troncs, roques i coves que simulin el seu entorn natural i facilitin la seva adaptació. Convé oferir diferents refugis que serveixin com a amagatall, per a quan no vulguin ser vistes o necessitin descansar. Aquests refugis haurien d’estar en diferents zones del terrari per oferir diferents temperatures i humitats, i permetre que la serp seleccioni el que prefereixi en cada moment. Algunes pedres o roques al terrari poden ser necessàries durant la muda, ja que poden ajudar les serps a despendre’s de la pell vella en fregar-s’hi.
El substrat del terrari s’ha d’escollir amb compte, perquè un substrat equivocat, podria ocasionar dermatitis o obstruccions gastrointestinals en cas de ser ingerit. És aconsellable utilitzar sempre substrats orgànics que puguin ser digerits en cas d’ingestió, com per exemple torba, fibra de coco o cànem. Es pot emprar escorça sempre que els trossos siguin prou grans perquè no puguin empassar-se’ls. En el cas dels nounats o animals malalts se sol fer servir paper de cuina o de diari per poder controlar si defequen i orinen correctament. Es desaconsella l’ús de substrats inorgànics o polsosos com sorra de platja, sepiolita (sorra de gat), serradures, etc.
Una bona higiene del terrari, retirant femtes i canviant l’aigua diàriament, és fonamental per mantenir a les serps en bon estat de salut. Una vegada a la setmana o cada quinze dies és convenient realitzar una neteja més a fons per evitar la proliferació de microorganismes.
Les serps són molt bons escapistes, essent necessari tenir sempre el terrari ben tancat i a prova de fugues!
Comportament
Les serps del blat de moro són generalment de caràcter pacífic i fàcilment adaptables a la vida en captivitat. El seu bon caràcter, la seva adaptabilitat i una mida adulta mitjana les han fet molt populars com a mascotes, i un dels candidats més aptes per la iniciació al món dels ofidis.
Les serps quan muden poden estar més irascibles i convé deixar-les tranquil·les fins que han acabat el procés.
Salut i patologies
És aconsellable una revisió veterinària després de la compra per diagnosticar possibles patologies o carències, i establir unes bones bases d’alimentació i manteniment. Posteriorment, és recomanable fer una revisió anual per comprovar que gaudeixen de bona salut, i anticipar-se a l’aparició de patologies. Durant la revisió anual se sol aprofitar per fer també la desparasitació periòdica.
També és necessari portar a la serp al veterinari en cas de malaltia, tot i que a vegades els símptomes que mostren no són molt aparents. Alguns d’aquests símptomes poden ser pèrdua de la gana, mucositat, respiració amb la boca oberta, posicions anormals, baixada gradual de pes, diarrees, estrenyiment, debilitat, apatia, tremolors, masses al cos, retenció de trossos de pell de la muda, canvis de comportament, etc.
La muda a les serps es realitza d’un sol cop, canviant la pell sencera de tot el cos. En animals en creixement sol tenir lloc cada 3 setmanes, i es va espaiant a mesura que van creixent, fins a mudar una vegada cada 3 mesos. Uns dies abans de la muda la serp perd la gana i els ulls adopten un aspecte opac, gris o blavós. La pell pren una coloració més apagada i blanquinosa, fins que un dia s’alliberen de tota la pell vella en poques hores. Convé controlar que la pell s’hagi desprès tota sencera, perquè si s’observen trossos adherits al cos de l’animal, pot indicar que hi ha un problema a la muda (disecdisis) i és necessari portar-la al veterinari especialista perquè en trobi la causa.
La presència de paràsits intestinals en rèptils és freqüent i és convenient una desparasitació anual per a reduir o eliminar el nombre de paràsits. Els paràsits digestius poden produir aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitat, fent les serps més susceptibles a patir altres malalties. A més, alguns d’aquests paràsits podrien arribar als intestins dels humans si no es prenen les mesures higièniques adequades.
Les serps, així com altres espècies de rèptils, poden tenir com a flora normal digestiva alguns bacteris com Salmonella spp. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les serps, però són un risc per als humans i altres animals, que en ingerir-los poden causar diarrees, febre i inclús infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar sempre les mesures higièniques quan s’entri en contacte amb algun rèptil, i cal rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com ara nens, gent gran, embarassades, etc.
La informació descrita en aquest article és un breu repàs sobre el correcte maneig i alimentació bàsics de la serp del blat de moro, per a més informació acudeixi al nostre centre.
Els comentaris estan tancats.