La Xinxilla

Les xinxilles (Chinchilla lanigera) són originàries d’Amèrica del Sud, on viuen als vessants de la Serralada dels Andes. El seu hàbitat principal són ambients rocosos, sorrencs i arbustius. L’esperança de vida de les xinxilles és de les més longeves entre els rosegadors, podent arribar a viure 10 anys o fins i tot 15 en captivitat.  Les femelles solen ser de major mida i pes (450-800 grams) en comparació amb els mascles (400-500 grams).

Alimentació

La dieta de les xinxilles en llibertar està formada principalment per vegetació, herba, algunes llavors i ocasionalment alguns insectes. Aquesta dieta és rica en fibra i baixa en energia. En captivitat, les dietes incorrectes solen ser una de les principals causes de malalties en xinxilles, per això és important establir una bona dieta per les mascotes des d’un bon principi:

• Fenc: El fenc és la base de la dieta, i ha d’estar sempre disponible, ja que és la font de fibra principal. El fenc més adequat és el de gramínies com el que trobem a la majoria de les botigues. És habitual trobar-lo complementat amb altres plantes (dent de lleó, camamilla…) i flors per aportar-li una mica de varietat i gust. A vegades podem trobar fenc d’alfals, tot i que convé donar-lo en quantitats moderades, perquè en ser una lleguminosa resulta excessivament ric en calci i proteïnes.
• Pinso de qualitat: El pinso per les xinxilles ha de ser en forma de grànuls (extrusionat) o en palets (pelletitzat) i sense cereals ni llavors afegides. Un bon pinso ha de tenir una composició alta en fibra (20-35%), baixa en greixos (2-5%) i amb un percentatge de proteïnes del 16-20%. El pinso s’ha d’oferir en quantitats limitades (1 cullerada sopera/animal/dia) per estimular el consum de fenc. Només en animals joves en creixement o femelles gestants/lactants es pot incrementar la ració.
• Complements: Com a premis o complements extres de la dieta, es poden oferir petites quantitats de fulles verdes com espinacs, bledes, fulles de pastanaga, escarola, col… tot i que convé evitar l’enciam. També podem oferir petites quantitats de fruita i verdura deshidratada o fruita seca (nous, panses…) com a premis, però el volum total d’aquests complements no hauria de superar el que pugui contenir una cullerada de postres per setmana.

L’aigua neta ha d’estar permanentment disponible. Els abeuradors d’ampolla són els més adequats, encara que s’han de netejar tot sovint perquè poden obstruir-se amb restes de menjar, i facilitat la proliferació de patògens.

Mai s’han de fer canvis bruscs a la dieta, perquè podrien causar-los diarrees. Si es desitja millorar la seva alimentació, s’ha de fer a poc a poc, oferint petites quantitats dels aliments nous i anar incrementant les quantitats durant les setmanes posteriors. Si es pretén oferir una nova marca de pinso és millor començar barrejant-lo amb l’anterior, i anar incrementant a poc a poc la proporció del nou pinso. Els animals joves i els acabats d’adquirir són especialment sensibles als canvis bruscs de dieta, i amb aquests s’ha de procedir amb major precaució. Si més no, és bo acostumar-les de joves a diferents marques de pinso i a diferents elements de la dieta, perquè sinó quan són grans accepten molt malament els canvis i els elements nous.

A les botigues es troben moltes llaminadures riques en llavors i sucres, tot i que estiguin camuflades sota la forma de complements beneficiosos, solen ser riques en greixos i carbohidrats i acostumen a desequilibrar la dieta. És preferible l’ús de llaminadures baixes en carbohidrats i riques en fibra (flors seques, dent de lleó deshidratat, fulles seques…).

Manteniment

Les xinxilles poden allotjar-se tant en instal·lacions interiors com exteriors. Si es mantenen a l’exterior, han de disposar d’una zona protegida de les inclemències meteorològiques (pluja, vent, fred, calor…), i convé acostumar-les des de la primavera. Mai s’han de deixar a ple sol, perquè fàcilment poden patir xocs de calor, i en temporada d’estiu convé que disposin d’un refugi fresc durant les hores de més calor. Haurien de mantenir-se en un ambient fresc i sec, entre els 10 i 20ºC.

Són animals molts actius i necessiten gàbies grans i espaioses amb diferents nivells per poder escalar i saltar. És important deixar-les sortir unes hores al dia fora de la gàbia en un espai controlat per fer exercici.

Com a substrat per la gàbia es poden fer servir aglomerats vegetals o de paper, palla, fenc o sorra vegetal. Es desaconsella completament l’ús d’encenalls de fusta o sepiolita (sorra de gat) perquè produeixen molta pols i poden causar rinitis i conjuntivitis. A més la sepiolita és molt erosiva per les potes i si se l’empassen, els pot causar obstruccions gastrointestinals.

Convé posar-los sempre a disposició un niu o zona on puguin amagar-se (tub, cova…) perquè s’estressen fàcilment, i un refugi els dona seguretat. Com a material pel niu és preferible l’ús de materials vegetals com la palla o el fenc.

Les xinxilles són animals nets i no és necessari ni convenient banyar-les amb aigua; a més el bany les pot estressar molt. Només en el cas que sigui estrictament necessàries poden netejar amb tovalloletes per nadons o inclús en una palangana amb una mica d’aigua tèbia i xampú per animals, vigilant de no mullar-los el cap ni les orelles. Una vegada acabat el bany se les ha d’eixugar bé amb una tovallola i després mantenir-les en un ambient càlid fins que estiguin completament seques. Si es decideix utilitzar un assecador, sempre s’ha de vigilar no sobreescalfar-les o cremar-les. Pel manteniment de la seva higiene i bon estat del pelatge, les xinxilles es banyen amb sorra (marmolita o sorra volcànica) permeten així l’eliminació del greix del pèl. És possible trobar sorra per xinxilles a la majoria de les botigues especialitzades. No s’aconsella deixar la sorra permanentment posada a la gàbia, perquè acaben orinant-hi i defecant-hi, i els banys excessius poden produir problemes oculars. Se’ls hi pot posar a disposició un recipient amb sorra cada 2 o 3 dies durant un període de 30-40 minuts i després retirar-lo.

Salut i patologies

Les xinxilles acabades d’adquirir solen ser molt joves i amb un sistema immunitari dèbil, a més d’haver estat sotmeses a l’estrès del canvi de llar, alimentació… La immunosupressió resultant afavoreix l’aparició de fongs a la pell, diarrees i altres malalties. És convenient fer sempre una revisió posterior a la compra, per controlar el seu estat de salut i realitzar els tractaments profilàctics oportuns.

En el cas de les xinxilles adultes s’aconsella almenys una revisió veterinària anual per confirmar el bon estat de salut i detectar problemes de manera precoç. Els problemes dentals i la constipació intestinal són un motiu habitual de consulta en xinxilles a partir dels 5-6 anys, essent possible prevenir-los amb una bona alimentació des de jovenets.

La informació descrita en aquest article és un breu repàs sobre el correcte maneig i alimentació bàsics de les xinxilles, per a més informació acudeixi al nostre centre.