Els petaures del sucre (Petaurus breviceps) són petits marsupials nocturns originaris de Nova Guinea i la costa est d’Austràlia. Habiten principalment en boscos oberts tropicals secs a la costa, sobretot d’eucaliptus. Són animals territorials que viuen en grups amb un mascle dominant. Una de les seves característiques més peculiars és que tenen una membrana unint les extremitats anteriors i les posteriors, i quan l’estenen els permet planejar d’un arbre a un altre.
No són mascotes recomanades per nens ni per principiants, perquè la seva dieta i necessitats són una mica capritxoses, i requereixen certa dedicació per part del propietari. A diferència del que indica el seu nom comú, els sucres no són la base de la seva dieta i només en consumeixen una petita quantitat, essent els insectes una part important de la seva alimentació.
Els mascles solen pesar entre 100 i 160 g, mentre que les femelles són una mica més petites i pesen de 80 a 130 g. A part de la mida, es poden diferenciar perquè els mascles tenen una glàndula de marcatge al cap i al pit, a més d’un sac escrotal (on hi ha els testicles) davant del penis, mentre que les femelles no tenen aquestes glàndules i tenen un orifici d’entrada a la bossa marsupial al mig de l’abdomen. L’esperança de vida dels petaures està entre els 8 i 12 anys en captivitat.
Alimentació
Els petaures són animals omnívors i la seva dieta natural pot variar segons l’època de l’any. A la primavera i estiu s’alimenten principalment d’insectes i aràcnids, mentre que a la tardor i l’hivern mengen sabia i goma aràbiga dels eucaliptus i les acàcies. Complementen la seva dieta amb pol·len, manà i secrecions dels pugons i els àfids (insectes que produeixen una secreció semblant a la mel).
La dieta en captivitat hauria de tenir una composició semblant a la que tenen en estat silvestre, amb alts nivells de proteïna i fibra i petites quantitats de greixos i sucres. La quantitat d’aliment diària a oferir per animal és equivalent al 15 al 20% del seu pes. Un model de dieta habitual per petaures en captivitat és:
- 50% de barreja de Leadbeater: Barreja feta a base de 150 ml d’aigua, 150 ml de mel, un ou dur ratllat (incloent-hi la closca ben aixafada), 25 g de farinetes de cereals riques en proteïnes per nadons i una culleradeta petita de corrector vitamínic-mineral per aus o rèptils. Aquesta barreja un cop feta es pot congelar en porcions o bé conservar-la refrigerada a la nevera durant tres dies.
- 45% de pinso per insectívors o carnívors: S’aconsella utilitzar un pinso per insectívors, però com que són difícils de trobar es pot fer servir també un pinso light de gat de qualitat. Com a fonts de proteïna alteratives es poden fer servir també insectes, ous, carn trinxada i cries de rata, tot i que representen un major risc de transmissió de malalties i el pinso sol ser nutricionalment més equilibrat. Als animals alimentats amb pinso, se’ls pot donar ocasionalment insectes per incrementar la varietat nutricional i com a enriquiment ambiental per estimular comportaments naturals. Els insectes que es facin servir no han de tenir pesticides i han d’haver estat ben alimentats prèviament. S’aconsella limitar la quantitat de cucs i larves, ja que solen ser rics en greixos.
- 5% d’altres complements: Altres aliments que poden consumir a la dieta, però sempre en petites quantitats, són les fruites, els vegetals, les nous i les llavors, les farinetes de fruites per nadons, el suc de fruites, el nèctar (natural i artificial), el xarop d’auró, etc. Encara que els agradin molt aquestes coses, és important donar-ne només petites quantitats perquè les dietes riques en sucres i fruites, i pobres en proteïnes predisposen a l’aparició de malalties.
Han de tenir sempre aigua fresca i neta a disposició, que s’ha de renovar diàriament. Com a abeuradors es poden fer servir petits recipients o bé els abeuradors d’ampolla (o pipeta), com els utilitzats en conills i rosegadors. Els abeuradors d’ampolla permeten mantenir l’aigua neta i que no la bolquin, però els hi pot costar una mica adaptar-se a fer-los servir. Aquests abeuradors o els que es fan servir per ocells també es poden fer servir per subministrar el nèctar i perquè no s’embrutin, però cal retirar-los a les poques hores i mantenir-los molt nets per evitar la proliferació de microorganismes.
Manteniment
Els petaures són animals actius i arborícoles que necessiten gàbies espaioses i altes amb diferents nivells per poder fer exercici. La mida mínim d’una gàbia per un petaure hauria de ser de 100x100x60 cm. Les més indicades solen ser les gàbies verticals de reixa per ocells, ja que ofereixen una bona ventilació i permeten als animals escalar. Han de poder disposar d’estones fora de la gàbia en alguna habitació adaptada per ells i sempre sota supervisió, per poder fer exercici i interaccionar amb els propietaris. Es recomana deixar-los sortir un mínim de 2 hores al dia i preferiblement a la nit que és quan estan més actius i juganers.
S’aconsella mantenir-los en instal·lacions interiors entre temperatures de 18 a 32ºC, perquè si la temperatura exterior baixa molt podrien entrar en estat de torpor. Les branques, plataformes, troncs i cordes són un bon mobiliari per la gàbia perquè puguin saltar, córrer i escalar.
En ser animals arborícoles, les menjadores i abeuradors s’han de col·locar en llocs elevats perquè és on se senten més segurs a l’hora de menjar. Com que no baixen gaire al terra de la gàbia, es pot posar una reixa al fons per evitar que entrin en contacte amb les dejeccions i el menjar en mal estat. És molt difícil entrenar-los per fer servir una latrina.
Necessiten un niu a la part superior de la gàbia on poder amagar-se i descansar. Es poden fer servir nius de tela o bé nius de fusta per ocells amb una entrada circular. Com a material pel niu se’ls pot oferir materials naturals com fulles seques, escorça, fibra de coco o fins i tot paper. El niu s’ha de netejar cada 1 o 2 setmanes. Si es mantenen uns quants animals a la mateixa gàbia es poden posar diversos nius perquè puguin escollir on es troben més a gust.
Se’ls pot oferir joguines de lloro o de conills i rosegadors perquè s’entretinguin. Alguns animals també s’acostumen a fer servir les rodes per hàmsters per fer exercici, però cal evitar les que són de reixa perquè els podria quedar atrapada la cua o les potes i causar-los ferides i fractures.
Els petaures són animals gregaris, i se senten més segurs quan es mantenen en grups de 2 a 6 individus. La convivència és millor quan es manté un mascle amb una o diverses femelles. La introducció de nous individus al grup pot ser complicada i solen aparèixer baralles. Convé vigilar en la convivència amb altres espècies com gossos i gats, ja que en ser depredadors poden veure’ls com a joguines i intentar caçar-los.
Comportament
Els petaures solen ser animals dòcils, sobretot quan s’han criat en captivitat. Però si se senten amenaçats o no volen ser molestats poden arribar a mossegar si se’ls intenta agafar. S’aconsella un contacte periòdic amb els animals, si es vol evitar que s’assilvestrin i es tornin esquerps.
Els mascles dominants solen marcar amb les glàndules i l’orina, el territori i als individus del seu grup, fent que desprenguin una olor característica. Aquesta olor pot veure’s incrementada durant les èpoques de zel, i els exemplars que no fanl’olor del mascle dominant solen ser atacats. El mascle dominant sol ser l’únic que s’aparella amb les femelles del grup.
Són més actius de nit, iemeten crits percomunicar-se. No es recomana posar la gàbia al dormitori per evitar que destorbin el descans de les persones.
Salut i patologies
És recomanable realitzar una revisió veterinària del petaure després de la compra, i posteriorment una revisió anual per la prevenció i detecció precoç de malalties. A les visites veterinàries sempre és aconsellable portar algunes mostres de femtes recents perquè el veterinari pugui analitzar-les i detectar la presència de paràsits i altres patògens.
La mala alimentació sol ser la causa principal de malalties en petaures, predisposant-los a l’aparició d’osteoporosis, obesitat, malaltia periodontal, fractures patològiques, parèsia/paràlisis, anèmia, debilitat, etc.
Els petaures són animals actius i territorials, fent que els traumatismes i les agressions siguin un motiu habitual de consulta. Alguns individus poden arribar a automutilar-se la cua o els genitals quan estan estressats o tenen dolor.
Aquest article és un breu repàs sobre el correcte manteniment i alimentació dels petaures, per a més informació acudeixi al nostre centre.
Els comentaris estan tancats.