El porc vietnamita és una raça de porc domèstic (Sus scrofa var. domesticus) originària de Vietnam. A diferència del porc domèstic normal són més petits (podent arribar a un pes adult d’entre 40 i 100 kg), amb una panxa més prominent, un nas més xato, les orelles més petites i la cua recta. La seva esperança de vida pot arribar a ser de 25 anys. El porc vietnamita forma part del catàleg d’espècies invasores del reial decret (BOE 630/2013) i la seva tinença com a mascota està restringida, perquè poden criar amb els porcs senglars i són un risc de plaga.
Alimentació
Els porcs vietnamites són animals omnívors oportunistes. En llibertat els porcs s’alimenten principalment de plantes, arrels, llavors, baies… i ocasionalment de cucs, insectes o ous. El mercat espanyol no ofereix en l’actualitat cap pinso de qualitat per a l’alimentació i manteniment de porcs vietnamites. Els pinsos per a porcs d’engreix o per gossos no són aptes per als porcs vietnamites, ja que són massa rics en greixos i proteïnes, però són pobres en fibra, afavorint l’obesitat.
Per a la seva alimentació en captivitat s’aconsella utilitzar un pinso de cavall, que contenen nivells de fibra més alts i menys greixos, fent que quedin més saciats i s’engreixin menys. El pinso sempre s’ha de donar en quantitats limitades, un 2-2,5% del seu pes viu, repartit en 2 àpats al dia. En femelles gestants, animals en creixement o porcs que viuen a l’exterior durant l’hivern, aquestes quantitats de menjar poden veure’s incrementades lleugerament.
Si es desitja augmentar la varietat de la dieta, se’ls pot oferir fulles verdes i herba barrejada amb el pinso. Les fulles verdes i l’herbaaporten molta fibra, aigua, vitamines i minerals i són un bon enriquiment ambiental amb una baixa aportació de greixos i carbohidrats, fent que quedin més saciats sense engreixar-se més. Els vegetals rics en midons (patata, blat de moro…), la fruita, les hortalisses iels cerealshaurien de donar-se només de manera ocasional en forma de petits premis.
Existeix la falsa creença que alimentant l’animal amb poc menjar, s’aconsegueix que es quedi més petit. Aquesta pràctica està completament desaconsellada, perquè l’únic que s’obté és que l’animal tingui deformacions i retards en el creixement que afavoreixen l’aparició de malalties. La majoria d’animals assoleixen la mida d’adult als 12-24 mesos, però poden continuar creixent fins als 3 o 4 anys. L’aigua neta ha d’estar permanentment disponible i s’ha de canviar regularment. S’aconsella utilitzar plats pesats per tal que no puguin bolcar-los. Si no beuen prou aigua, es pot estimular el seu consum afegint una mica de suc de fruita o beguda isotònica a l’aigua.
Manteniment
Els porcs mascles en llibertat solen ser solitaris i territorials, mentre que les femelles formen petits grups. En captivitat, quan es tenendiversos porcs junts, de seguida apareixen petites disputes per establir la jerarquia i saber qui és el que mana. No és recomanable la convivència de dos mascles adults sense castrar perquèapareixeranbaralles idisputes constantment que poden acabar amb ferides greus. És preferible mantenir un mascleamb una o diversesfemelles, o grups de femelles.
L’allotjament d’un porc vietnamita requereix un espai mínim de 10 m2 amb accés regular a una zona d’esbarjo d’almenys 25 m2. Poden viure a l’interior d’una casa, tot i que és preferible que ho facin en instal·lacions exteriors, perquè podran gaudir d’una millor ventilació, accés a la llum solar i instal·lacions més grans i adaptades a les seves necessitats. Quan viuen en instal·lacions exteriors, sempre han de disposar d’una zona on protegir-se de les inclemències meteorològiques (fred, calor, pluja, vent…). Les instal·lacions exteriors han d’estar vallades adequadament amb tanques altes i resistents para evitar fugues, a més de disposar de sòls amb un bon drenatge per evitar que es faci fang i puguin relliscar.
Quan viuen a l’interior, s’han d’evitar terres lliscosos perquè es podrien fer mal a les articulacions. La casa s’ha de preparar a prova de porcs perquè poden aprendre a obrir armaris i neveres (sobretot si saben que hi ha menjar a dins) i es poden tornar destructius. Quan viuen a l’interior també cal establir-se unes zones de descans i de latrina.
Se’ls pot ensenyar a utilitzar una zona on realitzar les seves necessitats, i aquesta hauria d’estar preferiblement en un espai exterior, ja que els resulta més còmode i s’acostumen abans a utilitzar-la. La latrina ha de ser prou gran perquè l’animal pugui entrar dins i fer tota la volta sobre si mateix. Un cop acostumats a fer servir la latrina pot resultar-los difícil un canvi d’ubicació d’aquesta. Com a substrat per a la latrina es desaconsellen les serradures i la sorra de gat, perquè poden produir molta pols i causar-los rinitis, i la ingestió de la sorra podria causar-los obstruccions digestives. És preferible l’ús de conglomerats de fusta o de paper reciclat. La temperatura òptima de manteniment dels porcs està entre 15 i 24ºC. A l’estiu, si fa molta calor, haurien de tenir accés a una zona de piscina per refrescar-se, ja que si puja molt la temperatura corren el risc de morir per hipertèrmia. Si no disposen d’un lloc on refrescar-se a l’estiu, poden tirar l’aigua i rebolcar-se per terra o inclús fer-ho amb la seva pròpia orina. A l’hivern, si fa molt fred, es pot posar una manta elèctrica o bombeta de calor dins del seu dormitori, a més de mantes perquè es tapin.
Comportament
Els porcs salvatges passen gran part del temps furgant el terra amb el musell per buscar menjar, però en captivitat com que tenen el menjar a disposició i el consumeixen de pressa disposen de molt temps per avorrir-se. Els porcs són animals molt intel·ligents, i si no se’ls ofereix algun tipus d’entreteniment regular i variat, es poden tornar molt destructius. Per aquesta raó és vital oferir-los algun tipus d’enriquiment ambiental, com per exemple: amagar-los el menjar o fer jocs per tal que triguin més temps a aconseguir el menjar, ensenyar-los trucs, treure’ls a passejar regularment, oferir-los una zona on poder furgar,…
Els porcs poden mostrar certa agressivitat quan estan a l’època de zel, o quan se’ls intenta forçar a fer alguna cosa que no els agrada, essent necessari l’esterilització i un bon entrenament. En ser animals territorials, poden marcar el seu territori amb orina i femtes, especialment durant l’època de zel. Si se’ls molesta i no tenen cap via per escapar poden arribar a mossegar i causar lesions importants.
Salut i patologies
És recomanable fer una visita al veterinari especialista després de la seva adquisició i posteriorment un mínim d’una visita anual per fer un examen complet de l’animal i avaluar el seu estat de salut. S’aconsella vacunar als porcs contra el mal roig i la malaltia d’Aujeszky. La vacunació contra aquestes malalties té efecte només durant 6 mesos, i per això seria necessari vacunar-los 2 vegades l’any.
La desparasitació dels porcs hauria de fer-se com a mínim dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, especialment en animals que viuen a l’exterior o amb accés regular a una zona exterior.
De forma preventiva s’aconsella l’esterilització dels mascles i les femelles a una edat primerenca, abans dels 6 mesos per prevenir problemes. El procediment quirúrgic resulta més senzill i menys costós si es du a terme a aquestes edats. Les femelles de porc solen patir patologies d’úter quan són adultes, i amb l’esterilització primerenca evitem aquests problemes, i reduïm el risc anestèsic. L’esterilització a més permet reduir l’agressivitat, el baveig i el marcatge del territori fent que sigui més fàcil la convivència a casa quan són adults.
Els porcs són devoradors voraços i tenen molta tendència a l’obesitat. Hi ha molts problemes secundaris associats a l’obesitat, com ara el sobre creixement de les peülles, els problemes articulars, la lipidosi hepàtica, els problemes cardiovasculars i la ceguera mecànica pels plecs cutanis sobre dels ulls, entre altres.
Els ullals els creixen contínuament durant tota la seva vida, i poden causar danys als llavis, a les persones i a altres animals. Els ullals es poden llimar o tallar regularment sota anestèsia. El creixement dels ullals és més lent en animals esterilitzats. Les peülles també poden créixer en excés, per culpa de l’obesitat o per falta de substrats erosius. Si això succeeix, també es poden retallar al veterinari, generalment sota anestèsia o sedació.
La informació descrita en aquest article és un breu repàs sobre el correcte manteniment i alimentació bàsics dels porcs vietnamites, per a més informació acudeixi al nostre centre.
Els comentaris estan tancats.