Els camaleons són llangardaixos que pertanyen a la família Chamaleonidae i són originaris d’Àfrica i Madagascar, encara que es poden trobar algunes espècies a les costes mediterrànies del sud d’Espanya, Portugal i Itàlia i regions del sud-oest d’Àsia. Són d’hàbits principalment arboris. Les espècies més habituals coma mascotes són el camaleó del Iemen o Vetllat (Chamaeleo calyptratus), el camaleó pantera (Furcifer pardalis) i el camaleó comú (Cahameleo chamaeleon). Tenen una esperança de vida d’uns 5 a 8 anys, tot i que pot variar un mica segons l’espècie i el sexe de l’animal.
Alimentació
En llibertat els camaleons s’alimenten principalment d’insectes, tot i que també poden incloure en la dieta altres artròpodes (aranyes, caragols, cucs…) i petits vertebrats. La seva dieta en captivitat ha d’estar formada per diferents tipus d’invertebrats, i no només limitar-la a un tipus de pressa sempre. Els comerços d’animals solen disposar de forma regular d’insectes vius per l’alimentació de rèptils, com ara grills, llagostes, cucs de la farina, cucs de seda, paneroles argentines (Blaptica spp.), etc. Tot i que sempre és convenient complementar la dieta amb un altre tipus d’insectes capturats al camp com ara papallones, aranyes, escarabats, caragols, cucs de terra, pregadeus, mosques, llimacs, etc. S’ha de vigilar on es capturen els insectes perquè no continguin insecticides que podrien intoxicar al camaleó. L’insecte ha de ser d’una mida adequada pel camaleó, per tal que li càpiga sencer dins la boca. Els camaleons nounats han de menjar 2 cops al dia, mentre que els juvenils i adults, amb un sol cop al dia és suficient.
El valor nutritiu dels artròpodes no és igual per a tots, però es considera en termes generals que els que tenen una major relació calci: fòsfor, i per tant són els més adequats per alimentar els rèptils són els grills de sabana (Gryllus assimilis), les paneroles argentines (Blaptica dubia), els caragols i les aranyes. S’ha de limitar el consum de cucs (Zophoba morio,Tenebrio molitor…) perquè solen ser massa rics en greixos.
És important que els insectes comprats a les botigues estiguin ben alimentats, ja que si no és així, el camaleó patirà deficiències. Igualment, a casa també cal proporcionar-los una bona alimentació, per tal que posteriorment el camaleó gaudeixi d’insectes nutritius i ben alimentats. Els insectes es poden alimentar amb fruita i verdures variades, i complementar-los la dieta amb un complement vitamínic-mineral. Alternativament, algunes botigues comencen també a disposar de pinso especial en forma de granulat o pols per alimentar els insectes.
Per tal de donar el complement vitamínic-mineral al camaleó podem fer-ho de dues maneres. La primera és posant el complement vitamínic-mineral al menjar dels insectes unes 24-48 h abans que els consumeixi el rèptil, perquè així els insectes ho ingereixin amb el menjar i quan el camaleó se’ls mengi ho absorbeixi ell. La segona opció és arrebossar els insectes amb el complement vitamínic-mineral abans d’oferir-lo al camaleó; així i tot, aquest mètode és menys efectiu perquè si els insectes no són consumits aviat, el complement cau quan l’insecte es neteja. Les deficiències de calci són molt habituals en rèptils, especialment en animals en creixement, per això per permetre un bon desenvolupament de l’animal és necessari complementar la dieta amb calci en pols. Els camaleons en creixement haurien de rebre un complement de carbonat càlcic 4-5 cops/setmana, i complement vitamínic 1-2 cops/setmana. En animals adults, el complement de calci es pot reduir a 1-2 cops/setmana, i el vitamínic a 1 cop/setmana.
No s’aconsella alimentar els camaleons amb cries de rata o ratolí per evitar la transmissió de malalties, i perquè amb el temps pot predisposar a l’aparició de problemes renals. Els camaleons, en ser animals d’hàbits arboris, rarament baixen a terra i no solen beure de recipients posats a terra. Alguns camaleons poden aprendre a beure aigua d’un recipient posat entre les branques, però preferiblement beuen l’aigua de la rosada que queda en les fulles de les plantes i les branques. Per aconseguir que quedi aigua entre les fulles de la vegetació, es pot ruixar amb un vaporitzador diverses vegades al dia o bé establir un sistema de degoteig que vagi deixant caure aigua sobre la vegetació a poc a poc.
Manteniment
Els camaleons són animals arborícoles, i passen la major part del temps a les capçades dels arbres i arbusts. Per aquesta raó s’aconsella l’ús de terraris verticals, que siguin més alts que llargs i amb abundants branques i troncs, per on puguin grimpar i sentir-se en el seu hàbitat.
Els camaleons, i els rèptils en general, són animals ectoterms, això significa que no poden produir la seva pròpia temperatura, i depenen de la temperatura exterior. Els camaleons no hibernen en el seu medi natural (a excepció del camaleó comú en algunes regions), ja que són espècies originàries de climes tropicals i subtropicals, i al viure en ambients amb una temperatura càlida constant durant tot l’any disposen d’abundància d’aliment i no necessiten hibernar. Per això, el seu organisme tampoc està dissenyat per aguantar períodes llargs d’hibernació. La temperatura de manteniment en captivitat d’aquestes espèciesestà entre els 25ºC i 32ºC. És aconsellable crear sempre un rang de temperatures dins del terrari (per exemple,25ºC a la zona més freda i31ºC a la més calenta), per tal que l’animal pugui escollir en tot moment a quina temperatura prefereix estar, només desplaçant-se a un lloc o un altre de la instal·lació. Per tenir aquest rang de temperatures, podem utilitzar fonts de calor com ara estores elèctriques o cables calefactors que donin una temperatura base per sobre dels 25-28ºC, i després un focus de calor a la part superior del terrari (una bombeta de ceràmica o infraroja) que quan l’animal es posi a sota tingui una temperatura propera al rang alt, uns 32ºC. Es desaconsella l’ús de pedres calefactores perquè fàcilment els produeixen cremades a la panxa. S’ha de vigilar que els animals no puguin entrar en contacte directe amb les fonts de calor per tal que no es cremin, iels focus han d’estar a una distància suficient perquè una exposició prolongada sota la font de calor no els arribi a produir cremades. S’han d’evitar els canvis bruscs de temperatura perquè podrien fer emmalaltir a l’animal. A la nit la temperatura mai ha de baixar per sota dels 20ºC, podent ser necessari deixar sempre alguna font de calor encesa.
La majoria dels camaleons habiten en boscos i selves tropicals i subtropicals amb humitats ambientals elevades al voltant del 60-80%. Per aconseguir aquesta elevada humitat ambiental podem utilitzar diferents mètodes: sistemes comercials de pluja, polvoritzar aigua al terrari i a l’animal diverses vegades al dia, fonts amb caiguda d’aigua o posar un recipient poc profund amb aigua al costat d’una font de calor que farà que aquesta es vagi evaporant i pugi la humitat del terrari. Durant l’època de muda, pot necessitar un major grau d’humitat al terrari per facilitar el canvi de pell.
Al terrari haurem de disposar de termòmetres i higròmetres localitzats en diferents punts per poder controlar que la temperatura i la humitat són les correctes per un bon manteniment de l’animal.
Un altre factor molt important a tenir en compte és la ventilació del terrari. Una ventilació deficient facilitarà l’acumulació de gasos irritants i humitat, i això pot predisposar a l’aparició de problemes respiratoris. Una bona ventilació evitarà un ambient viciat i la proliferació de fongs i altres microorganismes que podrien afectar a la salut del camaleó.
Tots els rèptils produeixen la vitamina D3 a la pell amb l’ajuda de la llum ultraviolada B (UVB) del sol. Una de les funcions més crucials de la vitamina D3 és ajudar en l’absorció del calci, per tal que puguin tenir uns ossos forts i créixer correctament. Aquesta és la raó per la qual és tan necessari que als rèptils els toqui cada dia la llum del sol directa, sense vidre ni plàstic pel mig. Alternativament, si no és possible que els toqui cada dia unes hores el sol, se’ls pot posar una làmpada de llum ultraviolada B al terrari que simularà l’efecte solar. És important utilitzar bones marques de fluorescents de llum UVB especials per a terraris i renovar-los segons les indicacions del fabricant, perquè passada la caducitat aquests fluorescents poden continuar emetent llum, però no de l’espectre que necessita l’animal. Els fluorescents han de posar-se a la distància recomanada pel fabricant, generalment a 40-60 cm, i sense vidres ni plàstics pel mig que podrien filtrar els raigs UV. Les llums s’han d’apagar durant la nit, per tal de proporcionar a l’animal 12 hores de foscor.
Per a la decoració del terrari es poden fer servir plantes artificials o naturals, branques, troncs i cordes que permetran a l’animal desplaçar-se pel terrari i li donen intimitat i seguretat.
El substrat del terrari s’ha de triar amb compte, ja que podrien ingerir-lo per error amb el menjar, i arribar a causar-los obstruccions gastrointestinals. És aconsellable emprar sempre substrats orgànics que puguin digerir en cas d’ingestió, com per exemple fibra de coco, turba, etc. Es pot utilitzar escorça sempre que els trossos siguin prou grans perquè no puguin empassar-se’ls. En ser animals més aviat arborícoles i passar poc temps a terra, també es pot fer servir herba artificial al fons del terrari perquè és fàcil de netejar i proporciona una imatge estètica acceptable. Es desaconsella l’ús de substrats inorgànics o polsosos com ara sorra de platja, sepiolita (sora de gat), serradures, etc.
Els terraris s’han de netejar regularment, retirant les restes de menjar i femtes diàriament. Una vegada a la setmana és convenient fer una neteja del terrari més a fons i canviar el substrat en cas necessari per evitar la proliferació de microorganismes.
Comportament
Els camaleons són animals territorials, i quan arriben a la maduresa sexual poden resultar agressius en vers a altres individus o inclús cap al propietari. Aquest comportament s’observa sobretot en mascles adults, i a vegades també en femelles adultes durant l’època de reproducció. Per prevenir agressions, convé conèixer alguns dels senyals que mostra l’animal abans d’atacar, com ara una posició més recta, s’inflen per aparentar ser més grans i omplen la papada, fan petits cops cap a dalt amb el cap i arquegen una mica la cua. Generalment, davant d’una amenaça solen fugir, però poden mossegar si l’animal se sent acorralat i no es respecta el seu espai personal.
En general no convé allotjar a diversos camaleons junts, a menys que es disposi de molt espai, i menys encara amb altres espècies de rèptils pel risc d’agressió i de transmissió de malalties entre ells.
Salut i patologies
La presència de paràsits intestinals en rèptils és freqüent i és convenient una desparasitació anual per tal de reduir o eliminar el nombre de paràsits. Els paràsits digestius poden produir un aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitació del pacient, fent-lo més susceptible a patir altres malalties. A més, alguns d’aquests paràsits podrien arribar als intestins de les persones si no es prenen unes bones mesures higièniques.
És aconsellable una revisió veterinària després de la compra per identificar possibles patologies i carències, i posteriorment una revisió anual per comprovar que presenten un bon estat de salut, podent-ho fer coincidir amb la desparasitació. També serà necessari portar l’animal al veterinari en cas de malaltia, encara que a vegades els símptomes que mostren no són molt evidents. Alguns d’aquests símptomes poden ser llagrimeig o inflamació de l’ull, mucositat, respiració amb la boca oberta, baixada gradual de pes, diarrees, estrenyiment, debilitat, apatia, pèrdua de gana, tremolors, tumoracions al cos, retenció de trossos de pell de la muda, canvis en el comportament normal, etc.
Els camaleons, així com altres espècies de rèptils, poden tenir com a flora normal digestiva alguns bacteris com la Salmonella spp. Aquests bacteris no solen causar malalties als camaleons, però són un risc pels humans i altres animals, que en ingerir-los poden causar diarrees, febre i inclús infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar sempre les mesures higièniques quan estiguem en contacte amb algun rèptil, i rentar-nos bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com els nens, la gent gran, embarassades, etc.
La informació descrita en aquest article és un breu repàs sobre el correcte manteniment i alimentació bàsics dels camaleons, per a més informació acudeixi al nostre centre.
Els comentaris estan tancats.