Les tortugues de Florida són les tortugues aquàtiques més conegudes com a mascotes. Fa anys la subespècie més freqüent era la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans), tot i que d’ençà que es va regular el seu comerç es poden trobar altres subespècies com la tortuga d’orelles grogues (Trachemys s. scripta), la tortuga de Cumberland (Trachemys s. troosti), i moltes altres espècies emparentades que pertanyen a la família dels Emídids (Mauremys reevesi, Graptemys geographica, Graptemys pseudogeographica, Pseudemys spp.).
Alimentació
La majoria de les tortugues aquàtiques són omnívores, i en llibertat s’alimenten de plantes aquàtiques, arrels i fruits que cauen a l’aigua, així com d’insectes, petits peixos o carronya. Algunes espècies són més herbívores i només mengen una petita quantitat d’aliments d’origen animal, mentre que altres en consumeixen major quantitat. També és habitual que els exemplars juvenils mengin més proteïna animal i a mesura que van creixent canviïn les proporcions i consumeixin més aliments d’origen vegetal.
Moltes tortugues aquàtiques mantingudes en captivitat pateixen malalties a causa de dietes incorrectes, essent especialment important proporcionar-los una dieta equilibrada. Els errors més comuns són donar una dieta estrictament carnívora o alimentar-les només amb aliments comercials. A les tendes es troben dos tipus d’aliments comercialitzats per tortugues aquàtiques:
- Gammarus (gambetes seques): És probablement el més popular, però són nutricionalment insuficients i només haurien de donar-se de manera esporàdica com a llaminadura.
- Pinsos en forma de barretes o granulats: Si són de marques de qualitat, són més nutritius que les gambetes, però així i tot una dieta exclusivament a base d’aquests pinsos sol ser incompleta.
La dieta descrita a continuació és principalment per les tortugues de Florida (Trachemys scripta), però es pot adaptar a una bona part de les espècies de tortugues aquàtiques mantingudes com a mascota
- Vegetals frescos (verdures i hortalisses) i fruita: Es poden donar vegetals frescos cada dia, com ara escarola, espinacs, bledes, enciam, cogombre, carabassó, pastanaga, tomàquet, mongetes verdes, col, bròquil, etc. Alguns animals no acostumats a menjar-ne, poden mostrar-se reticents al principi, però a poc a poc van iniciant-se en el seu consum. Ocasionalment, un cop a la setmana, es poden donar petites quantitats de fruita, com ara poma, pera, préssec, meló, etc.
- Aliments d’origen animal: La part de la dieta de proteïna animal que necessiten ingerir les tortugues aquàtiques es pot donar en forma de petits peixets sencers (amb pell, espines i vísceres), musclos, escopinyes, cloïsses, cues de gamba, barretes de cranc (sense condimentar), trossets de fetge i/o vísceres crues, carn de pollastre, vedella o porc (evitant embotits, pernil dolç i altres productes càrnics processats), boletes de pinso de gos i gat (millor si són amb gust de peix), cucs i cucs de terra, larves i insectes, caragols i llimacs, etc. Els insectes i caragols cal vigilar que no continguin insecticides. La freqüència amb què es poden oferir els aliments d’origen animal depèn de l’edat i la mida de l’animal:
-
- Juvenils fins als 3-4 anys (o fins a una mida propera a la d’adult): 4-6 vegades/setmana
- Subadults entre els 4 i 6 anys: 3-5 vegades/setmana
- Adults a partir dels 6 anys: 2-3 vegades/setmana
Manteniment
Les tortugues són animals ectoterms, això significa que no poden produir la seva pròpia calor corporal i depenen de la temperatura exterior. A una temperatura ambiental d’entre 22 i 32ºC poden dur a terme totes les seves funcions fisiològiques i metabòliques normals, però quan la temperatura exterior baixa, s’alenteix el seu metabolisme i entren en hibernació. La majoria de les tortugues aquàtiques mantingues com a mascotes són originàries de zones tropicals o subtropicals, on la temperatura ambiental sol ser alta durant tot l’any i no hibernen. Les tortugues de Florida són originàries del sud dels Estats Units i de països centreamericans, i a les seves zones d’origen no hibernen o tenen hiverns suaus que toleren amb curtes hibernacions. Per això les tortugues aquàtiques mascota perquè mantinguin la seva activitat normal durant tot l’any, s’han de mantenir en un aquaterrari amb temperatura controlada, podent ser necessari afegir fonts de calor durant la tardor i l’hivern. Per les tortugues aquàtiques se sol utilitzar un escalfador amb termòstat a l’aigua, que ajuda a mantenir la temperatura entre els 22-28ºC. Les tortugues de Florida adultes i en bon estat de salut poden adaptar-se als suaus hiverns mediterranis i fer hibernacions curtes, tot i que sempre que es pugui, seria preferible evitar-la en aquestes espècies.
Els rèptils produeixen la vitamina D3 a la pell amb l’ajuda de la llum ultraviolada del sol. Una funció vital de la vitamina D3 és ajudar a l’absorció de calci dels aliments, per tenir uns ossos forts i créixer correctament. Per aquesta raó, és tan important que disposin cada dia de llum solar directa, sense vidre ni plàstic pel mig. Alternativament, si no és possible que els hi toqui cada dia unes hores el sol, se’ls pot posar una làmpada de llum ultraviolada al terrari especial per rèptils, que simularà l’efecte solar.
L’aigua per l’aquaterrari pot ser aigua mineral o de l’aixeta (preferiblement reposada 24 h perquè s’evapori una mica el clor). Gran part de la brutícia que es queda a l’aigua de l’aquaterrari prové de restes de menjar sense consumir y de les femtes, i per això és recomanable posar un filtre a l’aigua per tal que retiri les restes més grans de matèria orgànica, i així poder mantenir l’aigua neta durant més temps. Gran part de la brutícia de l’aigua prové de les restes d’aliments sense consumir. Una manera senzilla de reduir la contaminació de l’aigua és acostumar a les tortugues a menjar a una palangana o un contenidor amb aigua a part de l’aquaterrari habitual, on siguin més senzills els canvis d’aigua.
L’aquaterrari hauria de disposar d’una zona seca on els animals puguin sortir a descansar i prendre el sol. A l’estiu, si es disposa d’un jardí o una terrassa, es pot treure a l’animal a l’exterior, preparar-li un tancat i posar-li dins un recipient amb aigua de fàcil accés perquè pugui entrar i sortir quan vulgui. Cal prendre la precaució de tapar tots els forats pels quals podria escapar-se i sobretot vigilar que no pugui caure al carrer a través de la barana o excavar un forat per sota de la tanca, ja que es tracta d’accidents comuns. A les tortugues petites quan se les tregui a l’exterior, convé treure-les sempre sota control, ja que podria haver-hi depredadors (gavines, gats, etc.) a prop que podrien caçar-les. Les tortugues no s’han de deixar mai soles a l’abast dels gossos, perquè encara que hagin conviscut junts durant molt de temps, aquests podrien mossegar-les com si fossin joguines i destrossar-les. A la clínica n’atenem diversos casos cada any, i és una llàstima perquè és un problema fàcil d’evitar amb un bon maneig.
No s’aconsella posar pedres petites a l’aquaterrari, ni materials plàstics que puguin mossegar i empassar-se, ja que són propenses a menjar-se cossos estranys que després els produeixen obstruccions gastrointestinals. Si es volen posar pedres al fons de l’aquari, aquestes han de ser prou grans perquè no se les puguin empassar.
Es desaconsella la convivència de tortugues d’aigua amb altres exemplars més petites, peixos o amfibis, ja que fàcilment podrien depredar-los.
Salut i patologies
La presència de paràsits intestinals en rèptils és freqüent i és convenient un control i/o desparasitació anual. Els paràsits digestius poden produir aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitat, fent-les més susceptibles a altres malalties. En el cas de les tortugues d’aigua la incidència de parasitacions digestives és més baixa que en altres rèptils, però igualment cal prendre mesures higièniques per tal que alguns d’aquests paràsits no acabin als intestins dels propietaris.
És aconsellable una revisió veterinària anual de les tortugues per comprovar que presenten un bon estat de salut, podent-se fer coincidir amb la desparasitació anual. També és recomanable portar a l’animal al veterinari en cas de malaltia, tot i que a vegades els símptomes que mostren no són molt aparents. Alguns d’aquests símptomes poden ser molèsties oculars, mucositat, respiració amb el coll estès i la boca oberta, baixada gradual de pes, diarrees, debilitat, apatia, anorèxia, bonys al cos, closca tova, canvis en la coloració de la closca, etc.
Les tortugues aquàtiques tenen amb freqüència malalties relacionades amb la dieta (hipovitaminosis A, abscessos òtics, malaltia òssia metabòlica, lipidosis hepàtica, insuficiència renal), tot i que també són propenses a les pneumònies i les obstruccions gastrointestinals per ingestió de cossos estranys.
Les tortugues, així com altres espècies de rèptils, poden tenir Salmonel·la com a flora digestiva normal. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les tortugues, però són un risc pels humans i altres animals, que en ingerir-les poden patir diarrees, febre i fins i tot infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar les mesures higièniques quan s’està en contacte amb algun rèptil, i rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com poden ser els nens, la gent gran, les dones embarassades, etc.
Aquest article és un breu repàs sobre el maneig i alimentació bàsics de les tortugues d’aigua, per a més informació vingui al nostre centre.
Els comentaris estan tancats.