Les tortugues de Florida són les tortugues aquàtiques més conegudes com a mascotes. Fa anys la subespècie més freqüent era la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans), tot i que d’ençà que es va regular el seu comerç es poden trobar altres subespècies com la tortuga d’orelles grogues (Trachemys s. scripta), la tortuga de Cumberland (Trachemys s. troosti), i moltes altres espècies emparentades que pertanyen a la família dels Emídids.
Alimentació:
La dieta descrita a continuació és principalment per les populars tortugues de Florida (Trachemys scripta), però es pot adaptar a una bona part de les espècies de tortugues aquàtiques mantingudes com a mascotes (no a totes).
La majoria de tortugues aquàtiques mantingudes en captivitat pateixen malalties a causa de dietes incorrectes. Algunes de les més freqüents són deformacions o estovament de la closca (Malaltia Òssia Metabòlica), ulls inflats (hipovitaminosis A) i bonys a la zona lateral del cap (abscessos timpànics secundaris a hipovitaminosis A). Una dieta desequilibrada, amb el temps pot acabar causant altres problemes greus com lipidosi hepàtica i insuficiència renal.
Els errors més habituals són donar una dieta estricament carnívora o alimentar-les només amb aliments comercials. A les tendes es troben dos tipus d’aliments comercialitzats per tortugues aquàtiques:
- Gammarus (gambetes seques): És probablement el més popular, però són nutricionalment insuficients i només haurien de donar-se de manera esporàdica com a llaminadura.
- Pinsos en forma de barretes o granulats: Si són de marques de qualitat, són més nutritius que les gambetes, però tot i així una dieta exclusivament a base d’aquests pinsos sol ser incompleta.
La dieta recomanada ha d’estar formada per:
- Vegetals frescos (verdures, hortalisses i una mica de fruita): escarola, espinacs, bledes, enciam, cogombre, carabassó, pastanaga, tomàquet, mongetes verdes, col, bròquil, poma,… Es pot donar cada dia.
- Aliments d’origen animal: peix sencer (amb pell, espines i vísceres), fetge i vísceres d’altres animals, carn de pollastre, vedella o porc (evitant embotits, pernil dolç i altres productes càrnics processats), musclos, escopinyes, cloïsses, cues de gamba, barretes de cranc (sense condimentar), boletes de pinso de gos i gat (millor si són amb gust de peix), cucs de terra, cucs, larves i insectes, caragols i llimacs (vigilar que no portin insecticides). Els aliments d’origen animal es poden oferir amb la següent freqüència:
-
- Fins als 3-4 anys (o fins a una mida propera a la d’adult): 4-6 vegades/setmana
- Entre els 4 i 6 anys: 3-5 vegades/setmana
- A partir dels 6 anys (animals adults): 2-3 vegades/setmana
Manteniment:
Les tortugues són animals ectoterms, això significa que no poden produir la seva pròpia calor corporal i depenen de la temperatura exterior. Quan la temperatura exterior baixa, s’alenteix el seu metabolisme i poden entrar en hibernació. Per això les tortugues tropicals o subtropicals han de mantenir-se en un aquaterrari amb temperatura controlada. A les èpoques de baixes temperatures convé posar una font de calor al terrari per mantenir a l’animal a la seva temperatura ideal, i que continuï la seva activitat normal. A les tortugues aquàtiques se sol utilitzar un escalfador amb termòstat a l’aigua, que s’encén si la temperatura baixa per sota dels 22-24ºC.
La majoria de les tortugues aquàtiques mantingues com a mascotes són originaries de zones tropicals o subtropicals, on la temperatura sol ser alta durant tot l’any i no hibernen. Les tortugues de Florida són originàries del sud dels Estats Units i Centreamèrica, i a les seves zones d’origen o no hibernen o el seu hivern és més suau i breu que el nostre. Per això, el millor seria evitar la hibernació, tot i que les tortugues de Florida adultes i fortes solen adaptar-se sense grans problemes als suaus hiverns mediterranis.
Els rèptils produeixen la vitamina D3 a la pell amb l’ajuda de la llum ultraviolada del sol. Una funció vital de la vitamina D3 és ajudar a l’absorció de calci dels aliments, per tenir uns ossos forts i créixer correctament. Per aquesta raó, és tan important que disposin cada dia de llum solar directa, sense vidre ni plàstic pel mig perquè retenen la llum ultraviolada. Alternativament, si no és possible que els hi toqui cada dia unes hores el sol, se’ls pot posar una làmpada de llum ultraviolada al terrari que simularà l’efecte solar.
L’aigua de l’aquaterrari pot ser aigua mineral o de l’aixeta, preferiblement reposada 24 h perquè s’evapori una mica el clor. És recomanable posar un filtre a l’aquaterrari per tal que retiri les restes més grans de matèria orgànica (femtes i restes de menjar), i així poder espaiar una mica els canvis d’aigua. Gran part de la brutícia de l’aigua prové de les restes d’aliments sense consumir. Una manera senzilla de reduir la contaminació de l’aigua és acostumar a les tortugues a alimentar-se a una palangana o un contenidor amb aigua diferent de l’aquari habitual on siguin més senzills els canvis d’aigua.
L’aquaterrari hauria de disposar d’una zona elevada exterior sense aigua on els animals puguin sortir a descansar i prendre el sol. A l’estiu, si es disposa d’un jardí o una terrassa, es pot treure a l’animal a l’exterior, posar-li un recipient amb aigua del que pugui entrar i sortir amb facilitat i deixar-la lliure per allà. Tot i que cal prendre les precaucions de tapar tots els forats pels quals podria escapar-se i sobretot vigilar que no pugui caure al carrer a través de la barana, ja que es tracta d’un accident habitual. A les tortugues petites convé treure-les només sota control, ja que podria haver-hi depredadors (gavines, gats,…) que les podrien caçar. Les tortugues no han d’estar mai a l’abast dels gossos, ja que tot i haver conviscut junts molt de temps, l’experiència ens demostra que tard o d’hora els gossos les solen mossegar com si fossin una joguina. Ho fan sense malícia, però poden arribar a destrossar-les. A la clínica n’atenem molts casos cada any, i el propietari sempre se’n sent responsable, ja que és una cosa fàcil d’evitar.
No s’aconsella posar pedres petites a l’aquaterrari, ni materials plàstics que puguin mossegar i empassar-se, ja que són propenses a menjar-se cossos estranys que després els produeixen obstruccions gastrointestinals.
Salut i patologies:
La presència de paràsits intestinals en rèptils és freqüent i és convenient un control i/o desparasitació anual. Els paràsits digestius poden produir aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitat, fent-les més susceptibles a altres malalties. En el cas de les tortugues d’aigua la incidència de parasitacions digestives és més baixa que en altres rèptils, però igualment cal prendre mesures higièniques per tal que alguns d’aquests paràsits no acabin als nostres intestins.
És aconsellable una revisió veterinària anual de les tortugues per comprovar que presenten un bon estat de salut, podent-se fer coincidir amb la desparasitació anual. També és recomanable portar a l’animal al veterinari en cas de malaltia, tot i que a vegades els símptomes que mostren no són molt aparents. Alguns d’aquests símptomes poden ser molèsties oculars, mucositat, respiració amb el coll estès i la boca oberta, baixada gradual de pes, diarrees, debilitat, apatia, anorèxia, bonys al cos, closca tova, canvis en la coloració de la closca, etc.
Les tortugues aquàtiques tenen amb freqüència malalties relacionades amb la dieta (hipovitaminosis A, malaltia òssia metabòlica, lipidosis hepàtica), tot i que també són propenses a les pneumònies i les obstruccions gastrointestinals per ingestió de cossos estranys.
Les tortugues, així com altres espècies de rèptils, poden tenir Salmonel·la com a flora digestiva normal. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les tortugues, però són un risc pels humans i altres animals, que en ingerir-les poden causar-los diarrees, febre i fins i tot infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar les mesures higièniques quan estem en contacte amb algun rèptil, i rentar-nos bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com poden ser els nens, la gent gran, les dones embarassades, etc.
Aquest article és un breu repàs bàsic sobre el maneig i alimentació de les tortugues d’aigua, per a més informació vingui al nostre centre.
Els comentaris estan tancats.