La Tortuga de Terra

   Existeixen més de 200 espècies de tortugues terrestres al món. Entre les més habituals com a mascotes trobem la Tortuga russa (Agrionemys horsfieldii), la Tortuga mora (Testudo graeca), la Tortuga mediterrània (Testudo hermanni), la Tortuga grega (Testudo marginata), la Tortuga lleopard (Geochelone pardalis), la Tortuga d’esperons africana (Geochelone sulcata), la Tortuga carbonària o de potes vermelles (Geochelone carbonaria), la Tortuga de potes vermelles (Geochelone denticulata) i les Tortugues caixa (Terrapene spp.) entre altres.

   Algunes d’aquestes espècies estan protegides i pot ser necessària documentació especial per la seva tinença legal. En qualsevol cas es recomana adquirir sempre exemplars criats en captivitat de procedència legal.

Alimentació:

   La majoria de tortugues terrestres són herbívores i la seva dieta està formada majoritàriament de plantes, tot i que algunes poden incorporar petites quantitats d’aliment d’origen animal (invertebrats, carronya,…). La gran quantitat d’espècies existents fa difícil generalitzar respecte a l’alimentació, però la dieta recomanada a continuació és vàlida per la majoria d’espècies més comunes (com les espècies del gènere Testudo i Agrionemys). Al final de l’apartat es descriuen les particularitats per algunes espècies en concret.

   És important que la dieta sigui el més variada possible, sense abusar de cap ingredient i respectant les proporcions de la recepta:

  • Verdures i una mica d’hortalisses: Les verdures han de ser el 90% de la dieta, i s’han d’oferir en forma d’amanida, amb les fulles trossejades i barrejades per tal que no seleccionin. Cada dia haurien de rebre un mínim de 3 verdures diferents i anar-les variant constantment. Per exemple: ruca, canonges, escarola, col, bledes, endívies, enciam (en petites quantitats), espinacs, col arrissada, créixens, canonges, fulles de nap i remolatxa, i altres verdures (fulles) de consum humà. També es poden incloure altres plantes silvestres o de cultius com el trèvol (flor i fulles), brots d’herba i gramínies, alfals, dent de lleó (flor i fulles), fulles de figuera de moro (obertes i sense punxes), fulles de morera i parra, pètals de rosa, flors d’hibiscos, etc.

   Per completar la ració de verdures es pot afegir una mica de: pastanaga, mongeta verda, pèsols, coliflor, bròquil, cogombre, carabassa, xampinyons, brots de soja, tomàquet, pebrot, etc.

  • Fruita: Per la majoria d’espècies la fruita no hauria de superar el 10% de la dieta (una mica de fruita amb l’amanida 1-2 cops/setmana). La fruita els hi pot semblar molt gustosa, però el seu contingut en calci i proteïnes és més aviat limitat. Es pot oferir tot tipus de fruita de temporada, com poma, pera, maduixots, síndria, figues, kiwi, meló, prunes, préssec, plàtan, etc., i anar-les variant segons la disponibilitat estacional.

   Algunes tortugues poden tenir majors requeriments de nutrients en certes fases de la seva vida (creixement, reproducció i posta d’ous, malaltia,…) i pot ser necessari complementar la dieta amb un complement vitamínic i de calci (un bon pessic barrejat amb l’amanida dos cops per setmana) o un pinso específic per tortugues.

   En llibertat algunes d’aquestes tortugues, ocasionalment consumeixen caragols, llimacs, cucs, carronya,… En captivitat, si l’animal rep una dieta completa, no és necessari cap complement de proteïna animal, i fins i tot un excés pot ser perjudicial. Moltes tortugues terrestres poden menjar amb delit el pinso de gos o de gat en grans quantitats, però això no s’hauria de permetre, ja que pot resultar nociu pel seu ronyó. Com a molt en èpoques de majors requeriments nutricionals es pot oferir alguna font de proteïna animal de manera molt ocasional (1 cop cada 15 dies), en forma de caragols (amb closca i tot), cucs de terra, una boleta de pinso de gos o de gat, ou dur, petites quantitats de carn,…

   A les tendes es troben pinsos per a tortugues de terra en forma de barretes o granulat, i segons la marca pot variar molt la seva qualitat. En general no es recomanen com a dieta única sinó com a un complement més de la dieta, q es pot oferir 1-2 cops/setmana. Si no estan acostumades a menjar aquests tipus de pinsos, al principi poden mostrar-se reticents a provar-lo. El millor és afegir-lo primera aixafat i humit, barrejat amb l’amanida, i després quan ja s’han acostumat el gust se’l solen menjar directament sense necessitat de trinxar-lo.

   Aquesta dieta pot variar lleugerament segons l’espècie, i hi ha algunes consideracions que hem de tenir en compte:

  • Tortuga africana d’esperons (Geochelone sulcata) i Tortuga lleopard (Geochelone pardalis): A causa del seu origen de zones relativament àrides, cal reduir l’aport de fruita (no més del 5% de la dieta) i d’altres vegetals més sucosos amb alt contingut amb aigua, en favor d’aliments més secs i fibrosos. A més de verdures fibroses, es pot afegir herba seca i fenc diàriament a la dieta, fins i tot trossejat i barrejat amb l’amanida. Aquestes tortugues en captivitat poden tenir un creixement molt ràpid, més del que seria natural, que no és necessàriament el millor, i poden resultar en malformacions de la closca. Per evitar-ho cal fer més cas a la qualitat de l’aliment que no a la quantitat (poden fer dejú 1-2 dies a la setmana), i convé afegir a la dieta complements de calci (carbonat càlcic en pols, os de sípia,…), vaires vegades per setmana, sobretot durant la fase de creixement.
  • Tortuga de potes vermelles (Geochelone carbonaria) i de potes grogues (Geochelone denticulata): Al tractar-se d’espècies tropicals, la seva dieta és més rica en fruita (podent arribar a ser del 50% de la dieta) i proteïna animal. En llibertat a vegades consumeixen carronya d’animals morts, insectes i mol·luscs. En captivitat se’ls pot oferir alguna font de proteïna animal un cop a la setmana-

   Totes les tortugues haurien de disposar d’una zona on poder banyar-se i beure aigua si ho desitgen. Se’ls ha de proporcionar un recipient poc profund i prou gran perquè hi puguin entrar senceres, al qual se li canviarà l’aigua diàriament, ja que tenen tendència a defecar-hi.

Manteniment:

   Les tortugues són animals ectoterms. Això significa que no poden produir la seva pròpia calor corporal, i depenen de la temperatura exterior. Per aquesta raó quan la temperatura exterior baixa, el seu metabolisme s’alenteix i poden entrar en hibernació.

   Tortugues terrestres tropicals o subtropicals (Geochelone, Kinixys, Malacochersus, Indotestudo i altres): Aquestes espècies no hibernen a la naturalesa, i per tant no estan preparades per aguantar llargs períodes de fred. Durant part de la primavera i tot l’estiu poden viure en zones exteriors controlades, però a la tardor i hivern serà necessari allotjar-les en un terrari o habitació interior amb calefacció i il·luminació adequades, incloent-hi fonts de llum ultraviolada.

   Un rang de temperatura general entre 25 i 30ºC és adequat per la majoria d’espècies africanes (G. sulcata, G. pardalis), i convé que hi hagi un punt de més temperatura, fins a 35ºC, sota el focus de calor.

   Les espècies sud-americanes (G. carbonaria, G. denticulata) es poden mantenir a una temperatura una mica més baixa, entre 23 i 29ºC, però amb major humitat ambiental.

   És aconsellable tenir un rang de temperatures dins del terrari (per exemple 25ºC a la zona més freda i 35ºC a la més calenta), per tal que l’animal pugui escollir a quina temperatura prefereix estar. Per aconseguir-ho, les fonts de calor ideals són focus calefactors (per exemple bombetes de ceràmica o incandescents) a un extrem del terrari, de manera que quan l’animal es posi sota, tingui una temperatura en el rang alt (uns 35ºC).

   També podem utilitzar com a fonts de calor mantes elèctriques o cables calefactors per augmentar la temperatura general, però cal tenir present que la manera natural d’escalfar-se per aquestes tortugues és amb banys de sol (calor radiant des de sobre). Les mantes i cables poden ser útils per aconseguir una temperatura base al terrari, i es poden fer servir les bombetes perquè proporcionin punts més calents des de sobre en certes zones del terrari.

   S’ha de vigilar que les tortugues no puguin entrar en contacte directe amb les fonts de calor o que una exposició prolongada els pugui produir lesions, ja que no noten les cremades.

   La majoria d’aquests animals arriben a una mida adulta gran, i per això són necessaris terraris grans i espaiosos o habitacions condicionades on es pugui desplaçar i moure’s amb llibertat.

   Tortugues terrestres de climes temperats (Testudo spp., Agrionemys horsfieldii i altres): Aquestes espècies poden allotjar-se tant en terraris interiors com en zones exteriors, ja que al ser de climes temperats poden hibernar durant les èpoques de fred. Si es mantenen en terraris interiors, es poden seguir les mateixes recomanacions que per tortugues terrestres tropicals, tot i que mantenint la temperatura una mica més baixa, entre uns 22-30ºC. Si s’allotgen en zones exteriors, han de tenir zones resguardades on protegir-se de la intensa calor estival i de les pluges torrencials.

   La hibernació no és una necessitat per elles, poden estar en perfecte estat de salut sense hibernar, tot i que sí que és necessària per regular el cicle reproductiu. Per això a l’hivern podem optar entre mantenir-les a un terrari interior amb temperatura controlada o fer-les hibernar a l’exterior. Si es fan hibernar (només les tortugues de climes temperats), se’ls haurà d’oferir a l’exterior un bon refugi on estar resguardades de la pluja, o bé una caixa de fusta amb un substrat sec i esponjós (palla, paper de diari tallat a tires, fenc, turba, substrat de coco,…) que posarem en un lloc arrecerat però fred (terrassa, garatge,…). S’han de posar en un lloc protegit de rates i ratolins, ja que un accident freqüent és que els rosegadors les trobin durant la hibernació i els mosseguin les extremitats causant-los lesions greus. Quan les temperatures van baixant ja no se’ls ha d’oferir menjar, per tal que buidin el seu tracte digestiu i no fermentin les restes de menjar a l’intestí durant la hibernació. Poden estar hibernades de 2 a 5 mesos o més, sense moure’s, ni menjar ni defecar. En dies càlids de tardor poden arribar a despertar-se breument, i es pot aprofitar aquests dies per fer-los un bany de rehidratació amb aigua tèbia d’uns 15-20 minuts, però sense donar menjar. A ple hivern, en cas que la temperatura baixi per sota dels 0ºC, convé posar-les en zones amb menys fred per tal que no es congelin, tot i que solen aguantar-ho sense problemes si estan enterrades.

   Normalment la mateixa temperatura climàtica s’ocupa de què el despertar sigui un procés progressiu i que segueixi el seu curs natural. Durant aquest procés se les pot ajudar proporcionant-los banys de rehidratació amb aigua tèbia.

   Les tortugues adultes, fortes i sanes hibernen sense problemes, però els exemplars molt joves (de menys d’1 o 2 anys), amb paràsits, dèbils o malalts poden tenir problemes. Les tortugues acabades de comprar també solen presentar un estat de salut dubtós i seria poc aconsellable que hibernessin el primer any. Moltes d’aquestes tortugues entren en hibernació aparentment bé, però en surten en un estat de salut pèssim, amb pneumònies,… i algunes arriben a morir. Per aquesta raó no s’haurien de deixar hibernar aquests animals en situacions de risc. Prèviament a la hibernació és molt recomanable una revisió veterinària completa i una desparasitació per assegurar que tenen un bon estat de salut i poden hibernar sense risc. Les tortugues del gènere Terrapene poden hibernar però són especialment propenses a despertar amb problemes de salut.

   Les tortugues produeixen la vitamina D3 a la pell amb l’ajuda de la llum ultraviolada (UV) del sol. Una de les funcions importants de la vitamina D3 és ajudar a l’absorció del calci dels aliments, per tal que pugui tenir uns ossos forts i créixer correctament. Per aquesta raó és tan important que els toqui el sol cada dia directament, sense vidre ni plàstic pel mig, ja que aquests retenen la llum UV. Alternativament, si no és possible que els hi toqui el sol directe, se’ls pot posar una làmpada de llum UV per rèptils al terrari, que simularà l’efecte solar.

   Si es posen plantes naturals al terrari, s’haurà de vigilar que no siguin tòxiques, i si s’utilitzen les artificials, caldrà controlar que no les mosseguin i ingereixin trossos de plàstic.

   El substrat del terrari ha d’escollir-se amb cura, ja que podrien ingerir-lo per error amb el menjar i patir obstruccions gastrointestinals. S’aconsellen substrats orgànics que puguin digerir en cas d’ingestió, com per exemple fenc, turba, terra, substrat de coco, palla, etc. Per aquesta raó els substrats d’escorça o grava no són molt aconsellables. També s’han d’evitar substrats inorgànics o polsegosos com sorra de plata, sorra de gat, serradures, etc. Per tortugues petites el simple paper de diari és una opció molt higiènica i segura.

   Els terraris han de tenir una bona ventilació, ja que l’acumulació d’humitat i gasos poden facilitar l’aparició de problemes respiratoris.

Salut:

   Els cucs i altres paràsits intestinals són particularment freqüents en tortugues de terra i és convenient una revisió anual i desparasitació pel seu control. Els paràsits digestius poden produir aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitació del pacient, fent-los més susceptibles a altres malalties. En el cas de les tortugues que es volen fer hibernar, s’aconsella desparasitar-les prèviament a la hibernació per tal de reduir o eliminar el nombre de paràsits i que no consumeixin les reserves de la tortuga durant la hibernació. A més alguns d’aquests paràsits podrien arribar als nostres intestins si no adoptem unes bones mesures higièniques.

   És aconsellable una revisió veterinària anual de les tortugues, per comprovar que presenten un bon estat de salut, podent-se fer coincidir amb la desparasitació anual. També és recomanable portar a l’animal al veterinari especialista en cas de malaltia, tot i que a vegades els símptomes que mostren no són molt aparents. Alguns d’aquests símptomes poden ser llagrimeig dels ulls, mucositat, respiració amb el coll estès i la boca oberta. Baixada gradual de pes, diarrees, debilitat, apatia, anorèxia, bonys al cos, closca tova, canvis de coloració a la closca, etc.

   Les tortugues, així com altres espècies de rèptils, poden tenir Salmonel·la com a flora digestiva normal. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les tortugues, però són un risc pels humans i altres animals, que en ingerir-les poden causar-los diarrees, febre i fins i tot infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar les mesures higièniques quan estem en contacte amb algun rèptil, i rentar-nos bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com poden ser els nens, la gent gran, les dones embarassades, etc.

Aquest article és un breu repàs bàsic sobre el maneig i alimentació de les tortugues de terra, per a més informació vingui al nostre centre.

Els comentaris estan tancats.

C/ Rosselló, 274 | Barcelona 08037 | info@curemelsaltres.com |Contactar