La Tortuga de Terra de Climes Temperats

Existeixen més de 200 espècies de tortugues terrestres al món. Entre les especies més habituals com a mascotes dins de les tortugues de climes temperats trobem la Tortuga russa (Agrionemys horsfieldii), la Tortuga mora (Testudo graeca), la Tortuga mediterrània (Testudo hermanni), la Tortuga grega (Testudo marginata) i les Tortugues caixa (Terrapene spp.) entre altres.

Algunes d’aquestes espècies estan protegides i pot ser necessària documentació especial per la seva tinença legal. En qualsevol cas es recomana adquirir sempre exemplars criats en captivitat de procedència legal.

Alimentació

La majoria de tortugues terrestres són herbívores i la seva dieta està formada majoritàriament de plantes. És important que la dieta sigui el més variada possible, sense abusar de cap ingredient i respectant al màxim les proporcions:

• Verdures i una mica d’hortalisses: Les verdures han de ser el 90% de la dieta, i s’han d’oferir en forma d’amanida, amb les fulles trossejades i barrejades per evitar que mengin de manera selectiva. Cada dia haurien de rebre un mínim de 3 verdures diferents i aquestes s’haurien d’anar variant setmanalment. Algunes verdures recomanades son ruca, canonges, escarola, col, bledes, endívies, enciam (en petites quantitats), espinacs, col arrissada, créixens, canonges, fulles de nap i remolatxa, i altres verdures (fulles) de consum humà. També es poden incloure altres plantes silvestres o de cultius com el trèvol (flor i fulles), brots d’herba i gramínies, alfals, dent de lleó (flor i fulles), fulles de figuera de moro (obertes i sense punxes), fulles de morera i parra, pètals de rosa, flors d’hibiscos, plantatge, lletsons, malva, etc.

Per completar la ració de verdures es pot afegir una mica de: pastanaga, mongeta verda, pèsols, coliflor, bròquil, cogombre, carabassa, xampinyons, brots de soja, tomàquet, pebrot, etc.

• Fruita: Per la majoria d’espècies la fruita no hauria de superar el 10% de la dieta (una mica de fruita amb l’amanida 1-2 cops/setmana). La fruita els hi pot semblar molt gustosa, però el seu contingut en calci i proteïnes és més aviat limitat. Es pot oferir tot tipus de fruita de temporada, com poma, pera, maduixots, síndria, figues, kiwi, meló, prunes, préssec, plàtan, etc., i anar-les variant segons la disponibilitat estacional.
• Aliments d’origen animal: Les tortugues de terra poden incorporar ocasionalment petites quantitats d’aliments d’origen animal (invertebrats, cargols,…) a la dieta. En captivitat, si l’animal rep una dieta completa, no és necessari cap complement de proteïna animal, i fins i tot un excés pot ser perjudicial. Moltes tortugues terrestres poden menjar amb delit el pinso de gos o de gat en grans quantitats, però això no s’hauria de permetre, ja que pot resultar nociu pel seu ronyó. Com a molt, en èpoques de majors requeriments nutricionals es pot oferir alguna font de proteïna animal de manera molt ocasional (1 cop cada 15 dies), en forma de caragols (amb closca i tot), cucs de terra, una boleta de pinso de gos o de gat, ou dur,… Com a excepció, les tortugues del gènere Terrapene en llibertat, poden incorporar una major quantitat d’aliments d’origen animal, segons l’estació de l’any i la disponibilitat d’aliments.
• Complements vitamínico-minerals: Algunes tortugues poden tenir majors requeriments de nutrients en certes fases de la seva vida (creixement, reproducció i posta d’ous, malaltia,…) i pot ser necessari complementar la dieta amb un complement vitamínic i de calci o un pinso específic per tortugues. A les tendes es troben pinsos per a tortugues de terra en forma de barretes o granulat, però la seva qualitat pot variar molt segons la marca. En general no es recomanen com a dieta única, sinó com a un complement més de la dieta, que es pot oferir 1-2 cops/setmana. Si no estan acostumades a menjar aquests tipus de pinsos, al principi poden mostrar-se reticents a provar-lo. El millor és afegir-lo primera aixafat i humit, barrejat amb l’amanida, i després quan ja s’han acostumat el gust se’l solen menjar directament sense necessitat de trinxar-lo.

Totes les tortugues haurien de disposar d’una zona on poder banyar-se i beure aigua si ho desitgen. Se’ls ha de proporcionar un recipient poc profund i prou gran perquè hi puguin entrar senceres i banyar-se. L’aigua s’ha de renovar diàriament, ja que tenen tendència a defecar-hi.

Manteniment

Les tortugues són animals ectoterms. Això significa que no poden produir la seva pròpia calor corporal, i depenen de la temperatura exterior. Per aquesta raó quan la temperatura exterior baixa, el seu metabolisme s’alenteix i poden entrar en hibernació.

Les tortugues de climes temperats en el nostre país, poden allotjar-se tant en terraris interiors com en zones exteriors, ja que al ser de climes temperats poden hibernar durant les èpoques de fred. Si s’allotgen en zones exteriors, han de tenir zones resguardades on protegir-se de la intensa calor estival i de les pluges torrencials. Si es mantenen en terraris interiors, es poden mantenir entre 22 i 30ºC durant tot l’any, i no realitzaran hibernació.

La hibernació no és una necessitat per elles i poden estar en perfecte estat de salut sense hibernar, tot i que sí que és necessària per regular el cicle reproductiu. Per això a l’hivern es pot optar entre mantenir-les a un terrari interior amb temperatura controlada o bé fer-les hibernar a l’exterior. Si es fan hibernar, se’ls ha d’oferir un refugi a l’exterior on estiguin resguardades de la pluja, com ara una caixa de fusta amb un substrat sec i esponjós (palla, paper de diari tallat a tires, fenc, turba, substrat de coco,…). La caixa s’ha de col.locar en un lloc arrecerat i sense calefacció, on notin la temperatura exterior (terrassa, garatge,…). S’han de posar en un lloc protegit de rates i ratolins, ja que un accident freqüent és que els rosegadors les trobin durant la hibernació i els mosseguin les extremitats causant-los lesions greus. Quan les temperatures van baixant a la tardor i redueixen el seu consum d’aliments, és millor no oferir-los menjar, per tal que buidin el seu tracte digestiu i no fermentin les restes a l’intestí durant la hibernació. Poden estar hibernades de 2 a 5 mesos o més, sense moure’s, ni menjar ni defecar. En dies càlids de tardor poden arribar a despertar-se i sortir del niu breument, podent-se aprofitar la ocasió per fer-los un bany de rehidratació amb aigua tèbia d’uns 15-20 minuts, però sense oferir-los menjar. A ple hivern, en cas que la temperatura baixi per sota dels 0ºC, convé posar-les en zones amb menys fred per tal que no es congelin, tot i que solen aguantar-ho sense problemes si estan ben enterrades.

Les tortugues adultes, fortes i sanes hibernen sense problemes, però els exemplars molt joves (de menys d’1 o 2 anys), amb paràsits, dèbils o malalts poden no resistir-ho. Les tortugues acabades de comprar també solen presentar un estat de salut dubtós i seria poc aconsellable que hibernessin el primer any. Moltes d’aquestes tortugues entren en hibernació aparentment bé, però en surten en un estat de salut pèssim o amb pneumònies, i algunes arriben a morir. Per aquesta raó no s’haurien de deixar hibernar als animals en situacions de risc. Prèviament a la hibernació és molt recomanable una revisió veterinària completa i una desparasitació per assegurar que tenen un bon estat de salut. Les tortugues del gènere Terrapene poden hibernar però són especialment propenses a despertar amb problemes de salut, per això no se sol aconsellar la seva hibernació.

Normalment el propi clima s’ocupa de què el despertar sigui un procés progressiu i que segueixi el seu curs natural. Durant aquest procés se les pot ajudar proporcionant-los banys de rehidratació amb aigua tèbia diariament.

Si es decideix mantenir a la tortuga a l’interior, s’aconsella que hi hagi un rang de temperatures dins del terrari (per exemple  22ºC a la zona més freda i 30ºC a la més calenta), perquè l’animal pugui escollir a quina temperatura prefereix estar en cada moment. Per aconseguir-ho, es poden fer servir esterilles/cables de calor i focus calefactors. Les mantes elèctriques o cables calefactors, al donar la temperatura des de sota, sols poden ser útils per aportar una temperatura base al terrari (22-25ºC). En canvi els focus calefactors, al aportar la calor desde dalt, imiten la llum solar, i serveixen perquè la tortuga prengui “banys de sol” i així proporcionar punts més calents en zones concretes del terrari. Els focus calefactors (bombetes de ceràmica o incandescents) posats en un costat del terrari, permeten que si l’animal es posa sota del focus tingui una temperatura en el rang alt, uns 30ºC, i si se n’allunya pugui estar a menys temperatura.

S’ha de vigilar que les tortugues no puguin entrar en contacte directe amb les fonts de calor o que una exposició prolongada els pugui produir lesions, perquè no noten les cremades.

Les tortugues produeixen la vitamina D₃ a la pell amb l’ajuda de la llum ultraviolada (UV) del sol. Una de les funcions importants de la vitamina D₃ és ajudar a l’absorció del calci dels aliments, per tal que pugui tenir uns ossos forts i créixer correctament. Per aquesta raó és tan important que els toqui el sol cada dia directament, però sense vidre ni plàstic pel mig (perquè retenen la llum UV). Alternativament, si no és possible que els hi toqui el sol directe, se’ls pot posar al terrari una làmpada de llum UV B per rèptils, que simularà l’efecte solar.

Si es posen plantes naturals al terrari, s’haurà de vigilar que no siguin tòxiques, i si s’utilitzen les artificials, caldrà controlar que no les mosseguin i ingereixin trossos de plàstic.

El substrat del terrari ha d’escollir-se amb cura, ja que podrien ingerir-lo per error amb el menjar i patir obstruccions gastrointestinals. S’aconsellen substrats orgànics que puguin digerir en cas d’ingestió, com per exemple fenc, turba, substrat de coco, palla, etc. Per aquesta raó els substrats d’escorça o grava no són molt aconsellables. També s’han d’evitar substrats inorgànics o polsegosos com sorra de plata, sorra de gat, serradures, etc. Per tortugues petites el paper de diari és una opció molt higiènica i segura.

Els terraris han de tenir una bona ventilació, ja que l’acumulació d’humitat i gasos poden facilitar l’aparició de problemes respiratoris.

Salut i patologies

Els cucs i altres paràsits intestinals són particularment freqüents en tortugues de terra i és convenient una desparasitació anual pel seu control. Els paràsits digestius poden produir aprimament progressiu, obstruccions gastrointestinals, diarrees i debilitació del pacient, fent-los més susceptibles a altres malalties. En el cas de les tortugues que es volen fer hibernar, s’aconsella desparasitar-les prèviament a la hibernació per tal de reduir o eliminar el nombre de paràsits i que no consumeixin les reserves de la tortuga durant la hibernació. A més alguns d’aquests paràsits podrien arribar als intestins humans si no s’adopten unes bones mesures higièniques.

És aconsellable una revisió veterinària anual de les tortugues, per comprovar que presenten un bon estat de salut, podent-se fer coincidir amb la desparasitació. També és recomanable portar a l’animal al veterinari especialista en cas de malaltia, tot i que a vegades els símptomes que mostren no són molt aparents. Alguns d’aquests símptomes poden ser llagrimeig dels ulls, mucositat, respiració amb el coll estès i la boca oberta, baixada gradual de pes, diarrees, debilitat, apatia, anorèxia, bonys al cos, closca tova, canvis de coloració a la closca, etc.

Les tortugues, així com altres espècies de rèptils, poden tenir Salmonel·la com a flora digestiva normal. Aquests bacteris no solen causar malaltia a les tortugues, però són un risc pels humans i altres animals, que en ingerir-les poden causar-los diarrees, febre i fins i tot infeccions generalitzades. Per aquesta raó és recomanable extremar les mesures higièniques quan s’entra en contacte amb algun rèptil, i rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després de la seva manipulació, així com evitar el contacte del rèptil amb la boca o els aliments. Això és especialment important en persones amb un sistema immunitari dèbil, com poden ser els nens, la gent gran, les dones embarassades, etc.

Aquest article és un breu repàs bàsic sobre el maneig i alimentació de les tortugues de terra de climes temperats, per a més informació vingui al nostre centre.