Els Rèptils i la Salmonel·losi

El desconeixement que tenim moltes vegades dels rèptils i les seves malalties ens porten a tenir por d’aquestes espècies, fins i tot fent que alguns propietaris es desfacin de l’animal quan tenen un nen a casa o pensen que la seva mascota els ha pogut transmetre alguna malaltia. Igual que passa amb els gossos, els gats, els conills, les fures o les aus, els animals ens poden transmetre malalties i nosaltres a ells. Per minimitzar aquest tipus de problema només hem de conèixer com detectar-les a les nostres mascotes i com prevenir les infeccions.

Una d’aquestes malalties que els rèptils poden transmetre als humans és la salmonel·losi. Tot i que aquesta malaltia és molt coneguda per ser transmesa pels ous de gallines i la maionesa, molta gent no sap que també els rèptils la poden transmetre.

¿Què és la Salmonel·losi?

La salmonel·losi és una malaltia produïda per un bacteri anomenat Salmonella. Aquest bacteri forma part de la flora digestiva normal de molts rèptils, que el poden eliminar amb les femtes de forma intermitent o continua. Aquest bacteri no causa problemes al rèptil, i per això els rèptils es diu que són portadors asimptomàtics. Tot i que el bacteri habita de forma normal a l’intestí del rèptil, s’elimina a través de les femtes i aquestes poden contaminar altres zones com la pell de l’animal, elements del terrari, etc.

Als humans la Salmonella pot causar quadres de febre, diarrees, vòmits, rampes intestinals, etc. Que poden durar d’1 a 3 dies i a vegades es resol sol. Si les diarrees i els vòmits són persistents, la persona pot deshidratar-se de manera alarmant. A les persones amb un sistema immunitari debilitat aquest quadre pot ser més greu i convé prendre mesures.

¿Com es transmet?

Perquè una persona s’infecti per Salmonella, aquesta persona ha d’ingerir el bacteri. La manera més senzilla i directa de transmissió és que aquesta persona manipuli al rèptil o netegi el seu terrari, i el bacteri li quedi a les mans, i sense netejar-se, se les posi a la boca o manipuli els aliments que es menjarà. La simple manipulació d’un rèptil no farà que la persona es contamini, a no ser que es posi a la boca les mans brutes o els objectes bruts que hagin estat en contacte amb el rèptil.

Una altra via de transmissió habitual és la ingestió d’aliments contaminats amb aquest bacteri, per haver estat en contacte amb el rèptil o amb alguna superfície o objecte que hagin entrat en contacte amb el rèptil.

¿Qui té risc d’infectar-se?

Totes les persones, i fins i tot algunes mascotes, poden infectar-se per Salmonella i contreure la malaltia, tot i que prenent les mesures higièniques bàsiques que prendríem amb qualsevol altra animal el risc d’infecció és baix i no ens hem d’alarmar. Tenir un rèptil no té per què suposar un major risc a contraure malalties, que tenir un gos o un gat o un ocell.

Algunes persones sí que han d’anar més amb compte a l’hora de prendre les mesures higièniques. Aquestes persones són aquelles amb un sistema immunitari dèbil, com són els nens, la gent gran, les dones embarassades o les persones amb malalties del sistema immunitari (VIH, herpesvirus,…) o amb tractaments immunosupressors (pacients amb tractaments de quimioteràpia, persones amb trasplantaments d’òrgans,…). Un sistema immunitari dèbil pot fer que el curs de la malaltia sigui més greu que en una persona amb unes bones defenses.

¿Com actuar en cas que sospitem que tinguem salmonel.losi?

Si una persona pensa que pot haver-se infectat per Salmonella, convé que vagi al metge perquè aquest pugui avaluar el seu cas de manera adequada. És important que aquesta persona mencioni al metge que té un rèptil a casa o que ha entrat en contacte amb un rèptil recentment.

¿Quines són les normes senzilles de prevenció de riscs?

Com s’ha mencionat anteriorment, Salmonella forma part de la flora normal de l’aparell digestiu de molts rèptils, i el tractament amb antibiòtics d’aquests animals no té efecte a llarg termini. Si tractem l’animal amb antibiòtics, correm el risc de crear soques de Salmonella resistents als antibiòtics, i tot i que aconseguim eliminar temporalment el bacteri del tracte digestiu, aquest tornaria a aparèixer passats uns mesos de manera normal.

L’anàlisi microbiològic de les femtes dels animals, amb la finalitat de detectar quin animal la té i quin no, tampoc és la solució, ja que en alguns casos el bacteri s’elimina de manera intermitent i pot ser que en les mostres que hàgim pres no n’hi hagi.

La convivència amb rèptils és perfectament possible, prenent les mesures higièniques bàsiques com ara:

• Rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després de tocar un rèptil, recollir les seves femtes o netejar el terrari.
• Limitar l’accés del rèptil a certes zones: En cap cas els rèptils ni les seves femtes haurien d’entrar en contacte amb aliments ni amb la zona on es preparen o consumeixen. Tampoc se’ls hauria de permetre tenir accés a zones on es puguin banyar els nens o les persones immunodeprimides. L’animal tampoc hauria de tenir accés a zones com són el llit, el sofà i zones on els nens es puguin estirar i entrar en contacte amb les femtes i altres restes orgàniques.
• Durant la manipulació de rèptils, els seus terraris i altres materials relacionats no s’ha de menjar, beure ni fumar.
• No s’ha de fer petons als rèptils, ni compartir el menjar i l’aigua amb ells.
• S’ha d’evitar l’ús de la pica de la cuina o els recipients de cuina com a banyera pel rèptil.
• Utilitzar sempre materials de neteja (fregalls, raspalls, draps, esponges) només pel terrari i no barrejar-los amb els de neteja de la llar.
• L’aigua que sobri del terrari o de la neteja s’ha de tirar a l’inodor i no al desguàs de la cuina o del bany.
• En la mesura del possible, les persones immunodeprimides i els nens menors de 5 anys no haurien d’estar en contacte amb els rèptils.
• Mantenir l’animal sa en bones condicions fa que siguin menys propensos a eliminar Salmonella a les femtes.

La informació descrita en aquest article és una breu descripció del risc de zoonosis de Salmonella per part dels rèptils i no s’ha de fer servir com a guia única. Per a més informació consulti amb el seu metge i acudeixi al nostre centre per altres dubtes que li puguin sorgir.