L’Esquirol Llistat Siberià

Sinònims: Esquirol coreà o siberià.

   Hi ha diferents espècies d’esquirols llistats molt semblants entre si. L’espècie més habitual com a mascota al nostre país és l’espècie asiàtica, Eutamias sibiricus, però també hi ha altres espècies originàries de Nord-amèrica com Tamias striatus. La seva esperança de vida és de 4-9 anys (màxim 12).

Alimentació:

   Els esquirols llistats són espècies d’hàbits mixtes terrestres i arborícoles: fan vida a terra excavant caus i túnels, tot i que a vegades pugen als arbres per buscar menjar o escapar-se d’algun perill. La dieta en llibertat es basa en llavors, fruits secs, brots, arrels, baies, fruites i ocasionalment algun insecte.

   En captivitat s’aconsella basar la seva alimentació en un pinso granulat (tot igual tipus palets o rosquilles) per a rosegadors. Opcionalment es poden donar barreges de llavors (amb algunes pipes de gira-sol, meló, carabassa, blat de moro, blat, civada, escaiola,…), tot i que són una dieta menys equilibrada i poc aconsellable. Els animals joves accepten fàcilment un pinso granulat, però acostumar a un animal adult pot ser més difícil.

   L’alimentació s’ha de complementar sempre amb trossets de fruita, verdura i hortalisses, com poma (sense els pinyols), pera, taronja, plàtan, baies, figues, panses, enciam, api, pastanaga, remolatxa, tomàquet, etc.

   Ocasionalment se’ls pot oferir fruits secs (nous, ametlles, avellanes, pinyons, cacauets, pipes, …), tot i que convé no abusar-ne. La xocolata i altres llaminadures dolces els agraden però no se’ls han de donar mai.

   Un cop a la setmana és adequat donar-los algun complement de proteïna animal, com un trosset d’ou dur, un cuc de la farina, una bola de pinso sec de gos o de gat, o un trosset de formatge fresc sense sal.

   L’aigua neta ha d’estar sempre disponible amb un abeurador de pipeta per tal que no el tirin ni l’embrutin.

Manteniment:

   Els esquirols són animals hiperactius, que necessiten fer molt d’exercici, i per això cal allotjar-los en gàbies el més grans possibles. La mida mínima de la gàbia recomanable és a partir d’1 m d’alt i ample, per 1,5 m de llarg. En cas de tenir una gàbia més petita se’ls hauria de permetre períodes diaris de semillibertat controlada per casa per tal que puguin fer exercici. A més també se’ls pot oferir una roda (com les de hàmster) per poder córrer dins de la gàbia. Una gàbia de menys de mig metre no és acceptable, i tampoc ho són les gàbies per hàmsters o els aquaris. Es poden instal·lar gàbies a l’aire lliure, on s’acostumen a viure perfectament, utilitzant malla metàl·lica amb forats no més grans d’1,5 cm. S’ha de tenir en compte que poden rosegar la fusta i filferros fins, i excavar profundes galeries en terres tous. Per això en gàbies exteriors cal pavimentar el terra o preparar-lo a prova de fugues. A més sempre han de disposar d’una zona de la gàbia on resguardar-se de condicions climatològiques extremes (pluja, calor, fred, vent,…).

   El terra de la gàbia pot recobrir-se amb fenc, palla, grànuls de material vegetal o de paper reciclat premsats, tot i que prefereixen un sol amb terra de jardí que els permeti excavar galeries. Necessiten disposar de branques per escalar, i objectes naturals per rosegar: pinyes, branques, panotxes de blat de moro, etc.

   El niu per amagar-se i descansar pot fer-se de manera casolana, o comprar una caixa-niu de les utilitzades per cotorres. Com a material per al niu, és aconsellable fer servir el fenc, fulles seques o algun tipus de material vegetal. El cotó o materials sintètics podrien quedar impactats a les bosses de les galtes (bosses que tenen a les galtes per emmagatzemar i transportar menjar) o embolicar-se als dits o potes i causar necrosis.

   Els animals allotjats a l’interior han de disposar regularment d’accés a la llum solar directa (sense vidre ni plàstic pel mig) per sintetitzar la vitamina D₃ i absorbir correctament el calci. En qualsevol cas no se’ls ha de deixar a ple sòl, i sempre han de disposar de zones amb ombra.

Comportament:

   Quan són cries se les pot acostumar fàcilment a ser manipulades i que perdin la por, però d’adultes és quasi impossible. Si són dòcils, se’ls pot permetre sortir de la gàbia, ja que gaudeixen xafardejant i explorant l’habitació (que ha d’estar preparada a prova de fugues).

   Són molt hàbils escapant-se, són ràpids i àgils, i poden mossegar molt fort si se senten amenaçades. Mai se’ls ha de subjectar per la cua, ja que si es fa, és habitual que se’ls arrenqui tota la pell d’aquesta. En cas que resulti imprescindible la subjecció d’un esquirol agressiu el mètode més adequat és subjectar-lo embolicat amb una tovallola o drap.

   Si els forcem a conviure amb companys a la mateixa gàbia, poden ser molt agressius els uns amb els altres, arribant a barallar-se fins a matar-se. Per tal que una parella convisqui junta sense problemes se’ls ha de proporcionar una gàbia molt gran, amb un niu per cada un i diverses menjadores. Tot i així si observem baralles entre ells, és preferible que visquin separats.

   A l’hivern quan estan a l’aire lliure solen hibernar, entrant en estats d’estupor, del qual desperten cada pocs dies per menjar, fins que augmenten les temperatures. El comportament d’emmagatzemar menjar per la hibernació és natural i incrementa a la tardor. Convé no retirar-los les reserves contínuament i deixar sempre un petit racó, excepte en els casos del menjar perible per tal que no el consumeixin en mal estat.

Salut:

   Pel seu caràcter hiperactiu, als esquirols llistats siberians són habituals els traumatismes (contusions, fractures, esquinçaments de la pell, etc.). L’arrencament total de la pell de la cua és també freqüent, i en tal cas convé dur-lo immediatament al veterinari per tal que procedeixi amb la seva amputació.

   Són propenses a patir patologies nutricionals com hipocalcèmies, alopècies per deficiència nutricional o sobrecreixement dels incisius, però també a les pneumònies i les neoplàsies quan són d’edat avançada.

   És recomanable una revisió veterinària just després de la seva adquisició, i després una anual per controlar el seu estat de salut i realitzar desparasitacions preventives.

Aquest article és un breu repàs sobre el maneig i alimentació dels esquirols llistats siberians, per a més informació vingui al nostre centre.