Sinònims: Esquirol coreà o siberià.
Hi ha diferents espècies d’esquirols llistats molt semblants entre si, l’espècie més habitual com a mascota al nostre país és l’espècie asiàtica, Eutamias sibiricus. Ocasionalment, es poden trobar altres espècies com Tamias striatus, que és originària de Nord-amèrica. L’esperança de vida dels esquirols llistats mascota està entre els 4 i 9 anys, podent arribar a un màxim de 12. Tenen un pes adult entre els 80 i 150 g.
Alimentació
Els esquirols llistats són espècies d’hàbits mixtes terrestres i arborícoles: fan vida a terra excavant caus i túnels, tot i que a vegades pugen als arbres per buscar menjar o escapar-se d’algun perill. La dieta en llibertat es basa en llavors, fruits secs, brots, arrels, baies, fruites i ocasionalment algun insecte.
En captivitat s’aconsella basar la seva alimentació en un pinso per a rosegadors granulat uniforme pelletitzat o extrusionat, tipus palets, rosquilletes o boletes. Opcionalment, es poden donar barreges de llavors (amb algunes pipes de gira-sol, de meló, de carabassa, blat de moro, blat, civada, escaiola, etc.), tot i que convé no abusar, perquè són una dieta menys equilibrada i amb un alt contingut en greixos. Els animals joves accepten fàcilment un pinso granulat si se’ls acostuma des de petits, però canviar-li la dieta de llavors a un pinso granulat a un animal adult pot ser més difícil.
L’alimentació s’ha de complementar sempre amb trossets de fruita, verdura i hortalisses, com poma (sense els pinyols), pera, taronja, plàtan, baies, figues, panses, enciam, api, pastanaga, remolatxa, tomàquet, etc.
Ocasionalment se’ls pot oferir fruits secs (nous, ametlles, avellanes, pinyons, cacauets, pipes, etc.), tot i que convé no abusar-ne pel seu alt contingut en greixos. La xocolata i altres llaminadures dolces els agraden, però no se’ls han de donar mai.
Un cop a la setmana és adequat donar-los algun complement de proteïna animal, com un trosset d’ou dur, cucs de la farina, una bola de pinso sec de gos o de gat, o un trosset de formatge fresc sense sal.
L’aigua neta ha d’estar sempre disponible amb un abeurador de pipeta per tal que no el tirin ni l’embrutin.
Manteniment
Els esquirols són animals hiperactius, que necessiten fer molt d’exercici, i per això cal allotjar-los en gàbies tan grans com sigui possible. Una gàbia de menys de mig metre no és acceptable, i tampoc ho són les gàbies per hàmsters o els aquaris. La mida mínima de la gàbia és a partir d’1 m d’alt i ample, per 1,5 m de llarg. En cas de tenir una gàbia més petita se’ls hauria de permetre períodes diaris de semillibertat controlada per casa per tal que puguin fer exercici.
Es poden instal·lar gàbies a l’aire lliure, on s’acostumen a viure perfectament, utilitzant malla metàl·lica amb forats no més grans d’1,5 cm. S’ha de tenir en compte que poden rosegar la fusta i filferros fins, i excavar profundes galeries en terres tous. Per això en gàbies exteriors cal pavimentar el terra o preparar-lo a prova de fugues. A més sempre han de disposar d’una zona de la gàbia on resguardar-se de condicions climatològiques extremes (pluja, calor, fred, vent,…). Quan s’allotgen a l’exterior poden hivernar quan les temperatures ambientals baixen per sota del 5ºC.
El terra de la gàbia pot recobrir-se amb fenc, palla, grànuls de material vegetal o de paper reciclat premsats, tot i que prefereixen un sol amb terra de jardí que els permeti excavar galeries. Necessiten disposar de branques i cordes per escalar, i objectes naturals per rosegar: pinyes, troncs, panotxes de blat de moro, etc. També se’ls pot oferir una roda (com les de hàmster) per poder córrer dins de la gàbia.
Com a niu se’ls pot posar una caixa-niu de fusta per cotorres, perquè puguin amagar-se i descansar. Els materials per fer-se el jaç, han de ser materials naturals, perquè els materials sintètics o el cotó, podrien quedar impactats als abaçons (bosses que tenen a les galtes per emmagatzemar i transportar menjar) o embolicar-se als dits o potes i causar-los necrosis. Com a material de nidificació s’aconsella fer servir fenc, escorça, fulles seques, encenalls de fusta, etc.
Els animals allotjats a l’interior han de disposar regularment d’accés a la llum solar directa (sense vidre ni plàstic pel mig) per sintetitzar la vitamina D3 i absorbir correctament el calci. Però cal vigilar que sempre disposin de zones d’ombra per resguardar-se del sol intens i evitar els xocs de calor.
Comportament
Quan són cries se les pot acostumar fàcilment a ser manipulades i que perdin la por, però d’adultes resulta molt més difícil. Si són dòcils, se’ls pot permetre sortir de la gàbia, ja que gaudeixen inspeccionant i explorant l’habitació. Les habitacions on se’ls deixi sortir han d’estar preparades a prova de fugues, i cal adaptar-les perquè no es facin mal ni puguin ingerir productes tòxics.
Són animals ràpids i àgils, i molt hàbils escapant-se. Poden mossegar molt fort si se senten amenaçades. Mai se’ls ha de subjectar per la cua, ja que se’ls hi pot arrencar la pell, i que s’hagi d’acabar amputant la cua. En cas que sigui necessari agafar un esquirol poc dòcil, el mètode més adequat és embolicant-lo amb una tovallola o un drap gruixut.
Els esquirols llistats són territorials, i si es forcen a conviure amb altres companys a la mateixa gàbia, poden posar-se molt agressius i barallar-se, podent arribar a morir alguns dels exemplars. Perquè una parella convisqui junta sense problemes a la mateixa gàbia, se’ls ha de proporcionar molt d’espai, un niu per cada animal i diverses menjadores per evitar conflictes. Així i tot si s’observen baralles, és preferible separar-los.
A l’hivern quan estan a l’aire lliure solen hibernar, entrant en estat d’estupor, del qual desperten cada pocs dies per menjar, fins que tornen a pujar les temperatures. El comportament d’emmagatzemar menjar per la hibernació és natural i incrementa a la tardor. Convé no retirar-los les reserves contínuament i deixar sempre un petit racó, excepte en els casos del menjar perible, que sí que cal retirar, per tal que no el consumeixin en mal estat.
Salut i patologies
Pel caràcter hiperactiu dels esquirols llistat, són habituals els traumatismes (contusions, fractures, esquinçaments de la pell, etc.). L’arrencament total de la pell de la cua per una mala subjecció és també freqüent, i en tal cas convé dur-lo immediatament al veterinari per tal que procedeixi amb la seva amputació.
Són propenses a patir patologies nutricionals com hipocalcèmies, alopècies per deficiència nutricional o sobrecreixement dels incisius, però també a les pneumònies i les neoplàsies quan són d’edat avançada.
És recomanable una revisió veterinària just després de la seva adquisició, i després una visita anual per controlar el seu estat de salut i realitzar desparasitacions preventives.
Aquest article és un breu repàs sobre el correcte manteniment i alimentació dels esquirols llistats siberians, per a més informació vingui al nostre centre.
Encara no hi ha comentaris.