El cobai

Sinònims: Conillet d’Índies, Conill d’Índies, Conill porquí

   Els cobais (Cavia porcellus) són originaris d’Amèrica del Sud. El seu pes adult sol ser al voltant d’1 kg, tot i que alguns mascles poden superar aquest pes. Tenen una esperança de vida en captivitat d’uns 4-6 anys.

Alimentació:

   La dieta incorrecta és la principal causa de malalties dels conillets d’Índies que porten vida de mascota. El problema més freqüent és la falta de vitamina C, ja que el cobai és, juntament amb l’home, un dels pocs animals que no poden sintetitzar la vitamina C, i per això han d’ingerir-la diàriament a la dieta. L’error més estès és oferir-los només pinso sense vegetals frescos.

   La dieta del conill d’Índies hauria d’estar formada per:

• Fenc: Ha d’estar sempre disponible, molt especialment en els animals joves i acabats d’adquirir, ja que és una font de fibra imprescindible. El fenc més adequat és el de gramínies. També es pot fer servir el d’alfals, tot i que convé donar-lo en quantitats moderades, ja que resulta excessivament ric en calci i proteïnes.
• Verdures, fulles i herbes fresques, en definitiva VERD!!!!: Canonges, ruca, endívies, julivert, col, bledes, escarola, api, espinacs, fulles de pastanaga, de nap o de remolatxa, trebols, brots de gespa, dent de lleó, plantatge gros i altres herbes silvestres, etc. Les verdures de fulla fosca són les més adequades pel seu alt contingut en vitamina C, i poden donar-se en grans quantitats. De tant en tant es poden oferir hortalisses variades. És falsa la creença de què la verdura provoqui diarrea, sempre que no es canviï bruscament la dieta i l’animal disposi de fenc de qualitat. Algunes de les verdures i hortalisses més riques en vitamina C, són el pebrot vermell i verd, el bròquil, els espinacs, les cols de Brussel·les, la coliflor i el julivert.
• Pinso de qualitat: A partir dels 4-6 mesos l’animal ja no sol créixer molt més, i des d’aleshores el pinso s’ha d’oferir de manera controlada. Això es pot fer o bé oferint el pinso només 1 hora al dia o bé en quantitats limitades (1 cullerada sopera/animal/dia). Si tenen el pinso a lliure disposició tot el dia, solen engreixar-se massa. Són preferibles els pinsos granulats (extrusionat) o en bastonets (pelletitzat) que no portin llavors ni cereals afegits.

   L’aigua neta ha d’estar permanentment disponible. Els abeuradors d’ampolla són els més adequats, tot i que cal netejar-los sovint, ja que poden quedar obstruïts amb restes de menjar. No és recomanable afegir vitamina C a l’aigua de beguda, ja que en poques hores es degrada. És més segur i efectiu donar una dieta equilibrada amb verdures fresques.

   Mai s’ha de canviar la dieta bruscament, encara que sigui per millorar-la. Comenci oferint petites quantitats d’aliments nous i vagi augmentat a poc a poc en un període d’algunes setmanes. Si volen oferir una nova marca de pinso, comenci barrejant-lo amb la marca anterior, i vagin augmentant a poc a poc la proporció del nou pinso. Els animals joves i els acabats d’adquirir, són especialment sensibles als canvis bruscs de dieta, i amb aquests s’haurà de procedir amb major precaució.

   És bo acostumar-les des de joves als canvis de dieta i a una dieta variada, ja que del contrari quan són grans accepten molt malament els canvis o els elements nous de la dieta.

   A les botigues es troben nombroses llaminadures riques en llavors i sucres, que encara que estiguin camuflades sota la forma de complements beneficiosos, solen més aviat desequilibrar la dieta. S’han de buscar llaminadures amb pocs carbohidrats i riques en fibra.

Manteniment:

   Els cobais poden mantenir-se tant en instal·lacions interiors com exteriors. Si es mantenen a l’exterior, han de disposar d’una zona protegida de les inclemències meteorològiques (pluja, vent, fred, calor,…), i convé acostumar-les des de la primavera. Mai deixar-les a ple sol, ja que fàcilment poden patir cops de calor.

   La mida mínima de la gàbia haurà de ser uns 0,3 m2, i han de sortir cada dia unes hores per fer exercici. Com a substrat per la gàbia es poden fer servir grànuls vegetals o de paper, palla, fenc o sorra vegetal. Es desaconsella completament l’ús d’encenalls de fusta o sepiolita (sorra de gat), ja que produeixen molta pols i poden ocasionar rinitis i conjuntivitis. A més la sepiolita és molt erosiva per les potes i si se l’empassen, els pot causar obstruccions gastrointestinals. El substrat s’ha de canviar sovint perquè produeixen quantitats abundants de femtes i orina, i a vegades fan servir una cantonada de la gàbia per les seves necessitats, però els sol costar utilitzar una latrina.

   Sempre se’ls ha d’oferir un niu o una zona on puguin amagar-se (tubs, coves,…) perquè s’estressen amb facilitat, i un refugi els ofereix molta seguretat. Com a material per al niu és preferible l’ús de materials vegetals com la palla o el fenc.

   Els cobais són animals nets i no és necessari ni convenient banyar-les; a més el bany els pot estressar molt. Només en el cas que sigui estrictament necessari, es poden netejar amb tovalloletes per nadons o inclús en una palangana amb una mica d’aigua tèbia i xampú per animals, vigilant de no mullar-los el cap ni les orelles. Un cop finalitzat el bany se les eixugarà bé amb una tovallola, i després es deixaran en un ambient càlid fins que estiguin completament seques. Si es decideix fer servir un assecador, cal vigilar sempre no sobreescalfar-les o cremar-les.

Salut:

   Els conills d’Índies acabats d’adquirir solen ser molt joves, i amb un sistema immunitari dèbil, a més han estat sotmesos a l’estrès del canvi de casa, d’alimentació, etc., i no és estrany que presentin hipovitaminosis C en graus variables si no els han donat verdura fresca. La immunosupressió resultant afavoreix l’aparició de constipats, conjuntivitis, dermatofitosis (fongs a la pell) i diarrees.

   Seria convenient realitzar sempre una revisió post compra dels conills d’Índies acabats d’adquirir, per controlar el seu estat de salut i realitzar els tractaments profilàctics oportuns.

   Per als cobais adults s’aconsella almenys una revisió veterinària anual que permeti revisar el seu estat de salut i detectar problemes de manera precoç.

   Els substrats sobre els quals es mouen els cobais solen ser suaus i poc abrasius (encenalls de fusta, parquet, rajoles,…), causant sobrecreixement de les ungles, i fent que puguin clavar-se a la pota i causar-los ferides. Es poden retallar les ungles a casa amb un petit tallaungles per gat o conill, vigilant sempre de no tallar la part rosada, ja que això podria causar-lo dolor i hemorràgia.

   Els mascles presenten a la zona de l’anus uns plecs de pell que formen una espècie de bossa, anomenada recés anal, en la que acumulen femtes i secrecions que utilitzen per marcar el territori. Els animals joves se’l netegen ells mateixos i el buiden regularment, però si són animals vells, malalts o amb problemes de columna, poden deixar de fer-ho i se’ls acumula un excés de femtes, arribant a causar obstrucció i mala olor. Convé revisar i netejar periòdicament aquest recés anal per tal que no s’obstrueixi.

Aquest article és un breu repàs sobre el correcte maneig i alimentació dels cobais, per a més informació acudeixi al nostre centre.