El Cobai

Sinònims: Conillet d’Índies, Conill d’Índies, Conill porquí

Els cobais (Cavia porcellus) són originaris dels Andes a Amèrica del Sud. El seu pes adult sol estar entre els 800 i 1200 g, tot i que alguns mascles poden superar aquest pes. Tenen una esperança de vida en captivitat d’uns 4-6 anys.

Alimentació

La dieta incorrecta és la principal causa de malalties en els conillets d’Índies mascota. El problema més freqüent és la falta de vitamina C, ja que el cobai és, juntament amb l’home, un dels pocs animals que no poden sintetitzar la vitamina C, i per això han d’ingerir-la diàriament a la dieta. L’error més estès és oferir-los només pinso sense vegetals frescos.

La dieta del conill d’Índies ha d’estar formada per:

  • Fenc: Ha d’estar sempre disponible a tots els cobais perquè és una font de fibra imprescindible, però especialment en els animals joves i acabats d’adquirir. El fenc més adequat és el de gramínies. També es pot fer servir el d’alfals, tot i que convé donar-lo en quantitats moderades, ja que resulta excessivament ric en calci i proteïnes. Les dents dels cobais creixen contínuament tota la seva vida, un consum elevat de fenc ajuda a mantenir-los en bon estat, evitant problemes de sobre creixement. La fibra del fenc estimula el peristaltisme intestinal i ajuda a prevenir la formació de boles de pèl (tricobetzoars) i els problemes de motilitat intestinal.
  • Verdures, fulles i herbes fresques, en definitiu VERD!!!!: Canonges, ruca, endívies, julivert, col, bledes, escarola, api, espinacs, fulles de pastanaga, de nap o de remolatxa, trèvols, brots de gespa, dent de lleó, plantatge gros i altres herbes silvestres han de formar part de la seva dieta. Les verdures de fulla fosca són les més adequades pel seu alt contingut en vitamina C, i poden donar-se en grans quantitats, sempre que no redueixin el consum de fenc. De tant en tant es poden oferir hortalisses variades com a premi. És falsa la creença de què la verdura provoqui diarrea, sempre que no es canviï bruscament la dieta i l’animal disposi de fenc de qualitat. Algunes de les verdures i hortalisses més riques en vitamina C, són el pebrot vermell i verd, el bròquil, els espinacs, les cols de Brussel·les, la coliflor i el julivert.
  • Pinso de qualitat: A partir dels 4-6 mesos la majoria de cobais han assolit el pes adult i ja no solen créixer més, essent necessari limitar la quantitat de pinso per evitar l’obesitat. Com a referència es recomana donar 1 cullerada sopera de pinso per animal al dia, tot i que aquesta quantitat es pot veure incrementada en animals joves en creixement, femelles gestants/lactants o animals allotjats a l’exterior a l’hivern. S’aconsella utilitzar pinsos uniformes granulats (extrusionat) o en bastonets (pelletitzat) que no portin llavors ni cereals afegits. Els pinsos amb barreges de llavors i altres elements no es consideren òptims, perquè els animals seleccionen només allò que els agrada i llencen la resta, fent que la dieta no sigui equilibrada. A més la duresa d’algunes llavors podria causar el trencament d’algunes peces dentals i causa problemes de maloclusió molar.

L’aigua neta ha d’estar permanentment disponible. Els abeuradors d’ampolla són els més adequats, tot i que cal netejar-los sovint, ja que poden obstruir-los amb restes de menjar. No és recomanable afegir vitamina C a l’aigua de beguda, perquè en poques hores es degrada. És més segur i efectiu donar una dieta equilibrada amb verdures fresques.

Mai s’ha de canviar la dieta bruscament, encara que sigui per millorar-la. S’ha de començar oferint petites quantitats d’aliments nous i anar augmentat a poc a poc en un període d’algunes setmanes. Si es vol oferir una nova marca de pinso, s’ha de començar barrejant-lo amb la marca anterior, i anar augmentant a poc a poc la proporció del nou pinso. Els animals joves i els acabats d’adquirir, són especialment sensibles als canvis bruscs de dieta, i amb aquests s’haurà de procedir amb major precaució.

És bo acostumar-los des de joves als canvis de dieta i a una dieta variada, ja que del contrari quan són grans accepten molt malament els canvis o els elements nous de la dieta.

A les botigues es troben nombroses llaminadures riques en llavors i sucres, que encara que estiguin camuflades sota la forma de complements beneficiosos, solen més aviat desequilibrar la dieta. S’han de buscar llaminadures amb pocs carbohidrats i riques en fibra (fulles o flors seques, verdures deshidratades, etc.).

Manteniment

Els cobais poden mantenir-se tant en instal·lacions interiors com exteriors. Si es mantenen a l’exterior, han de disposar d’una zona protegida de les inclemències meteorològiques (pluja, vent, fred, calor,…), i convé acostumar-les desde la primavera. Mai deixar-les a ple sol, ja que fàcilment poden patir cops de calor.

La mida mínima de la gàbia és de 0,5 m2, tot i que són preferibles gàbies més grans, i han de sortir cada dia unes hores per fer exercici. Com a substrat per la gàbia es pot fer servir aglomerat vegetal o de paper, palla, fenc o sorra vegetal. Es desaconsella completament l’ús de serradures o sepiolita (sorra de gat), ja que produeixen molta pols i poden ocasionar rinitis i conjuntivitis. A més la sepiolita és molt erosiva per les potes i si se l’empassen, els pot causar obstruccions gastrointestinals. El substrat s’ha de canviar sovint perquè produeixen quantitats abundants de femtes i orina, i a vegades fan servir una cantonada de la gàbia per les seves necessitats, però els sol costar utilitzar una latrina.

Sempre se’ls ha d’oferir un niu o una zona on puguin amagar-se (tubs, coves,…) perquè s’estressen amb facilitat, i un refugi els ofereix molta seguretat. Com a material per al niu és preferible l’ús de materials vegetals com la palla o el fenc.

Els cobais són animals nets i no és necessari ni convenient banyar-les; a més el bany els pot estressar molt. Només en el cas que sigui estrictament necessari, es poden netejar amb tovalloletes mullades o per nadons o inclús posar-les en una palangana amb una mica d’aigua tèbia i xampú per animals, vigilant de no mullar-los el cap ni les orelles. Un cop finalitzat el bany se les ha d’eixugar bé amb una tovallola, i després deixar-les en un ambient càlid fins que estiguin completament seques. Si es decideix fer servir un assecador, cal vigilar sempre no sobreescalfar-les o cremar-les.

Salut i patologies

Els conills d’Índies acabats d’adquirir solen ser molt joves, i amb un sistema immunitari dèbil, a més han estat sotmesos a l’estrès del canvi de casa, d’alimentació, etc., i no és estrany que presentin hipovitaminosis C en graus variables si no els han donat verdura fresca. La immunosupressió resultant afavoreix l’aparició de constipats, conjuntivitis, dermatofitosis (fongs a la pell) i diarrees.

Seria convenient realitzar sempre una revisió post-compra dels conills d’Índies acabats d’adquirir, per controlar el seu estat de salut i realitzar els tractaments profilàctics oportuns. Per als cobais adults s’aconsella almenys una revisió veterinària anual que permeti controlar el seu estat de salut i detectar problemes de manera precoç.

Els substrats sobre els quals es mouen els cobais solen ser suaus i poc abrasius (encenalls de fusta, parquet, rajoles,…), causant sobrecreixement de les ungles, i fent que puguin clavar-se-les a les potes i fer-se ferides. Es poden retallar les ungles a casa amb un petit tallaungles per gat o conill, vigilant sempre de no tallar la part rosada, ja que això podria causar-los dolor i hemorràgia. Les ferides i infeccions a les plantes dels peus són habituals en cobais, associats al sobrepès, a males condicions higièniques i a ferides causades per les ungles.

Els mascles presenten a la zona de l’anus uns plecs de pell que formen una espècie de bossa, anomenada recés anal, en la que acumulen femtes i secrecions que utilitzen per marcar el territori. Els animals joves se’l netegen ells mateixos i el buiden regularment, però si són animals vells, malalts o amb problemes de columna, poden deixar de fer-ho i se’ls acumula un excés de femtes, arribant a causar obstrucció i mala olor. Convé revisar i netejar periòdicament aquest recés anal per tal que no s’obstrueixi en animals geriàtrics.

Els animals amb dietes incorrectes solen patir problemes de sobrecreixement dels molars. Els símptomes solen ser de baveig, barbeta mullada, reducció del consum de menjar o anorèxia, selecció capriciosa dels aliments, aprimament, etc. En tal cas, convé portar-lo al veterinari perquè li pugui realitzar un llimat de molars sota anestèsia, si es confirma el diagnòstic.

Aquest article és un breu repàs sobre el correcte manteniment i alimentació bàsics dels cobais, per a més informació acudeixi al nostre centre.

Els comentaris estan tancats.

C/ Rosselló, 274 | Barcelona 08037 | info@curemelsaltres.com |Contactar |Avís Legal