Els pollets de psitàcids poden ser criats pels seus pares naturals o bé artificialment per persones. Cada modalitat té els seus avantatges i inconvenients. Hi ha diverses raons per optar per la cria artificial de psitàcids:
- Els pares trenquen els ous, els desatenen o són agressius amb els pollets.
- Mor un dels pares o els dos i els pollets queden orfes.
- Un dels pollets és més dèbil que la resta dels seus germans o mostra símptomes de malaltia.
- El criador vol augmentar la productivitat de la parella d’ocells, i retira els ous o els pollets joves, perquè la parella reproductora comenci una nova posta.
- Es vol aconseguir pollets dòcils i habituats al contacte amb les persones.
Alimentació i creixement:
Hi ha molts preparats comercials especialment formulats per psitàcids, tot i que a vegades no totes les marques són òptimes. És aconsellable preguntar al veterinari quines són les marques més recomanables segons l’espècie a alimentar, ja que això pot variar. Per exemple en guacamais (gènere Ara), pot ser necessari un major contingut en greixos. Aquests productes es presenten en pols i s’han de barrejar amb aigua calenta per la seva preparació, de tal manera que sigui possible controlar exactament la concentració del menjar. És important extremar les mesures d’higiene i neteja en la preparació de les farinetes.
La majoria de farinetes comercials per a lloros porten unes instruccions d’ús, tot i que per norma general la concentració de les farinetes va augmentant amb l’edat de l’animal. Al naixement se sol preparar el menjar amb un 10% de farinetes en pols i un 90% d’aigua, i en els pròxims dies es va augmentant la concentració a raó de 2-3% diari. A la segona setmana de vida s’arriba a una concentració del 25-30% (segons l’espècie i la marca de farinetes) que es manté fins al final de la cria artificial.
El menjar es prepara amb aigua calenta, per aconseguir una temperatura de les farinetes entre 38 i 41ºC. És important assegurar-nos que tingui la temperatura correcta amb un termòmetre, ja que si està massa calenta, podríem causar-li cremades al pap, i si està massa freda, el pollet no s’estimularà per menjar i li costarà més digerir-la. No s’aconsella escalfar les farinetes al microones perquè escalfa de manera heterogènia i podria produir cremades al pap. El menjar s’administra mitjançant l’ús de xeringues (amb sonda o sense), o bé amb cullera.
Els pollets de menys de 2-3 setmanes de vida s’adapten més de pressa a l’alimentació artificial. Els més grans d’aquesta edat, els hi pot costar alguns dies a acostumar-se a menjar amb xeringa o cullera. És imprescindible pesar el pollet cada dia al matí, abans de la primera menjada, quan el pap, estómac i intestins estiguin buits. Aquest pes ens orientarà sobre la quantitat de menjar a administrar, i és la millor manera de controlar el creixement i l’estat de salut del pollet. La quantitat a administrar en cada menjada és aproximadament un 10-12% del pes diari.
La millor manera de controlar la quantitat de menjades que necessita el pollet, és observant el pap; idealment el pap hauria de tornar-se a omplir cada vegada que està buit. De manera orientativa es pot establir:
- Nounats (1-7 dies d’edat): 8 vegades/dia (cada 2 hores)
- Juvenils (7-21 dies d’edat): 5-6 vegades/dia
- Juvenils (21-emplomat): 4 vegades/dia
- Juvenils (després de l’emplomat): 3 vegades/dia i posar menjar a disposició
En alguns casos és possible que el pap no es buidi totalment entre les menjades del dia (de manera que cada vegada que es dóna farinetes quedi una petita resta del menjar anterior), però al matí abans de la primera menjada del dia, el pap hauria d’estar buit. Durant la nit es pot deixar als pollets 8 hores sense menjar (a excepció dels nounats d’espècies petites).
Els primers dies de vida el nounat guanya pes lentament, però després s’inicia la fase denominada de “creixement logarítmic”, amb un guany de pes al voltant del 10% diari. Quan ja està emplomat, comencen a independitzar-se i a menjar per si sols, rebutjant fins i tot l’alimentació artificial. En aquesta fase es retira primer la menjada del migdia, al cap d’uns dies la del matí i per últim la de la nit. En començar aquest període, el pollet pot inclús haver superat el pes normal d’un adult de la seva espècie. I és normal que en aquest període perdi aproximadament un 10-15% del seu pes. Durant aquesta fase se’ls comença a oferir els diferents tipus de menjar que rebrà a la seva vida adulta (fruita, verdura, llegum, pinso extrusionat,…), i se’l continuarà alimentant artificialment. És important mantenir l’animal saciat perquè mantingui el seu instint explorador, i així juga i tasta el nou menjar i és més fàcil l’emancipació.
Manteniment:
Els pollets de psitàcids no poden regular la seva pròpia temperatura corporal durant les primeres setmanes de vida, no són capaços d’alimentar-se per si mateixos i tenen un sistema immunitari poc desenvolupat en néixer. Quan surten les plomes ja comencen a poder regular la seva temperatura corporal i tenen un sistema immunitari més fort. Per aquesta raó, si s’escull la cria artificial, tant les condicions ambientals, higièniques com nutricionals dels pollets han d’estar controlades.
Com a substrat en el recipient es pot utilitzar tovalloles, sorra vegetal o encenalls de fusta, sempre vigilant que el pollet no se les mengi i li pugui quedar el pap obstruït. Aquest substrat ha de canviar-se quasi diàriament per mantenir unes bones condicions higièniques. En cada menjada de farinetes convé revisar les potes del pollet, i si estan brutes, s’han de netejar una mica amb aigua tèbia.
Els pollets es mantenen les primeres setmanes de vida en incubadores o contenidors (a les fosques al principi i penombra més endavant), on es pugui controlar la temperatura i la humitat. Als psitàcids es considera que la humitat ha de ser superior al 50%, i això es pot aconseguir simplement introduint un petit recipient amb aigua a la incubadora. La temperatura ha d’ajustar-se de manera individual, segons el comportament que s’observi en cada pollet: un pollet que tingui fred tremola, un pollet amb calor està incòmode, es mou constantment i pot presentar una coloració vermellosa de la pell en lloc de rosa pàl·lid (en espècies amb aquesta coloració de pell). Com a orientació, els pollets acabats de néixer necessiten al voltant de 38ºC de temperatura durant els primers dies fins a la primera setmana de vida, pollets que encara no tenen plomes al voltant dels 33ºC, i quan comencen a emplomar uns 28-30ºC. Quan estan emplomats poden mantenir-se en contenidors oberts si l’habitació està a bona temperatura.
Quan els pollets comencen a intentar a sortir del recipient on estan instal·lats, ja poden passar-se a una gàbia. En aquest moment és quan solen començar a menjar per si mateixos, i és un dels moments més crítics de la cria artificial. És important no posar els pollets massa aviat a les gàbies, ja que això els causarà un estrès considerable.
Salut i patologies:
Els pollets són molt sensibles als agents infecciosos. Els símptomes són molt variables segons l’agent infecciós causant i la localització de la infecció. En termes generals pot haver-hi abatiment de l’estat general, diarrea, regurgitació de menjar, retard en el buidament del pap, poc guany de pes, etc. Les infeccions en els pollets progressen ràpidament i poden ser mortals si l’animal no rep atenció veterinària.
Els pollets han de pujar diàriament de pes fins a l’època en què s’independitzen. Quan el seu pes baixa repetidament o no incrementa durant diversos dies, això pot ser un indicatiu que l’animal està malalt. Només durant la fase final de l’emancipació el seu pes pot mantenir-se o fins i tot baixar lleugerament de manera normal.
Les alteracions que afecten el funcionament del pap són relativament freqüents. Poden ser degudes a infeccions, obstrucció de menjar (per una concentració incorrecta de les farinetes o temperatura molt freda), cossos estranys i altres malalties. Ocasionalment poden produir-se cremades del pap per l’administració de farinetes molt calentes, que generalment acaba requerint intervenció quirúrgica.
Els pollets poden aspirar menjar cap als pulmons quan són alimentats incorrectament (per exemple introduint la sonda per la tràquea en lloc de per l’esòfag), o bé després de regurgitar (quan són manipulats incorrectament i tenen el pap ple). L’aspiració de menjar per les vies respiratòries és molt greu i pot produir una pneumònia mortal. La gravetat del procés depèn de la quantitat de menjar aspirat, però en general presenta un mal pronòstic.
Unes males condicions higièniques poden fer que les femtes els quedin enganxades a les potes i causin constricció dels dits amb ferides i inclús necrosis, que acaben amb l’amputació dels dits.
La informació descrita en aquest article és un breu repàs sobre el correcte maneig i alimentació bàsica de les cries de psitàcids, per més informació vingui al nostre centre.
Els comentaris estan tancats.