La major part dels animals en estat salvatge conviuen amb certa quantitat de paràsits, amb els quals mantenen un equilibri. Per altra banda, en captivitat és fàcil que es trenqui aquest fràgil equilibri, i els paràsits augmentin de manera alarmant, sobretot en períodes d’estrès, altes densitats d’animals per gàbia i condicions higièniques dubtoses.
Una gran quantitat de Pogones mantingudes en captivitat estan infectades per coccidis, fins al punt que tenen la seva pròpia espècie de paràsit coccidi: Isospora amphiboluri. Els coccidis són paràsits microscòpics unicel·lulars que viuen a les cèl·lules de la paret de l’intestí. Es transmeten per la ingesta d’excrements d’un animal infectat a un altre, inclús en quantitats microscòpiques. La transmissió pot ser indirecta, per exemple d’un terrari a un altre a través del menjar contaminat o les potes d’una Pogona que hagi trepitjat una zona bruta de femtes.
En petites quantitats, els coccidis no provoquen efectes nocius a les Pogones, però en quantitats més grans ocasionen malaltia, essent una causa important de mortalitat per aquesta espècie, especialment per als animals joves. Els símptomes externs poden ser imperceptibles, incrementar la susceptibilitat a patir altres malalties, o bé es poden observar símptomes inespecífics com ara debilitat, aprimament i a vegades dolor intestinal o diarrea (en molt poques ocasions).
Eliminar aquests paràsits és una tasca difícil. L’ús d’antiparasitaris prescrits per un veterinari especialista és efectiu, però no és suficient per si sol si no va acompanyat de mesures que evitin la reinfecció. La clau per eliminar els coccidis en un grup de Pogones consisteix a ser estricte, quasi obsessiu, amb la higiene.
Durant el tractament, per tenir les millors possibilitats de trencar el cicle d’exposició als excrements i la reinfecció, la decoració i accessoris del terrari han de reduir-se al mínim. Les branques, roques i altres objectes són difícils de netejar a fons, i han d’eliminar-se, substituint-los per un refugi o zones de descans de cartró, que es poden renovar cada dia, i que d’aquesta manera no hi quedin paràsits enganxats. Per al terra es pot fer servir paper de diari que cal canviar un o més cops al dia. Qualsevol altre element, com termòmetres, roques calefactores, etc., que puguin tenir arestes o racons difícils de netejar han de substituir-se. Els abeuradors han de ser senzills i netejar-se cada dia a fons, amb un fregall i detergent. Qualsevol vegetal o aliment no consumit han de retirar-se a les 24 h., i no reaprofitar-los per a res. Els insectes no consumits en un quart d’hora han de retirar-se també i eliminar-se, perquè si han estat en contacte amb les femtes del rèptil (de fet els grills se la poden menjar) seran un vehicle per la reinfecció.
Com a desinfectant es pot fer servir el lleixiu domèstic, diluint una part de lleixiu amb 30 parts d’aigua, i després esbandint a fons amb molta aigua. L’ús de lleixiu i Altres desinfectant no elimina la necessitat d’una neteja prèvia a fons, amb un fregall i detergent per retirar les restes de matèria orgànica.
Poden ser necessàries més de quatre setmanes de tractament en condicions d’higiene estricta per eliminar els coccidis d’una colònia de Pogones, i amb posterioritat serà necessari efectuar anàlisis parasitològics periòdics.
Qualsevol exemplar nou que s’afegeixi a un grup lliure de paràsits haurà de ser sotmès a quarantena i desparasitació abans d’ajuntar-lo, si no volem que tota la feina feta hagi estat inútil.
La informació descrita en aquest article és un breu repàs sobre el correcte maneig de Pogones amb coccidis, per a més informació acudeixi al nostre centre.
Els comentaris estan tancats.